Prestidigitadors de la demagògia

Donades les evidències de delictes electorals comesos per UM, tenim un greu problema de legitimitat de les principals institucions governades gràcies al pacte aconseguit amb vots contaminats. Però, si aquesta és una realitat gairebé inqüestionable (a partir de les autoinculpacions d'alguns dels imputats), les alternatives passen per atorgar les institucions al PP, sobre el qual recauen les mateixes denúncies (a més d'enriquiments il·lícits dels seus dirigents).

Cert que Antich pot dissoldre la Cambra i convocar eleccions, però ni els electors tendríem tota la informació sobre el comportament dels elegibles, perquè encara se substancia en els jutjats, ni afectaria les altres institucions, també formades a partir del mateix pacte i amb la mateixa i fosca alternativa. Millor il·legítim que il·legal? Me n'afluix de triar per no prendre, perquè només desapareixerà l'ombra del dubte després d'una catarsi col·lectiva que ara mateix només s'ha iniciat, en el millor dels casos. No vull ser pessimista, però les declaracions dels partits afectats no aporten optimisme per a aquest procés: només excuses formals i jutipiris d'advocats que no ajuden a aclarir la veritat del càncer que emmalalteix tot el cos social.

Llavors, hi ha el dubte de si aquest cos social s'ha pres seriosament el canvi. No s'hi val a dir que la corrupció afecta determinats polítics. Cal reconèixer que aquests afectats varen ser votats per la majoria de la població quan ja existien evidències, en els diaris i en els jutjats però, també, en la quotidianitat més pròxima i coneguda. Almanco noltros, el poble en general, no podem jugar a la hipocresia que tot ens era desconegut i que mai no ens volguérem demanar d'on sortien campanyes electorals desmesurades i agents electorals en cada barri i poble, a més d'uns trens de vida escandalosos i impossibles amb els sous públics.

Em neg a jugar a aquesta hipocresia i, molt menys, a la dels fariseus que ens encolomen rècords de corrupció sobre els nostres veïns. A l'inrevés, lluny de creure que aquí hem estat més bruts que a molts d'altres indrets, visc en la seguretat que en aquest altres llocs -que tots tenim en la memòria- no han gaudit de l'alternança en els governs, que afavoreix l'alçada d'estores i la col·laboració necessària amb jutges i fiscals que, a la vegada, se senten més alleugerits de la pressió dels qui governen.

L'alternança i la sort de tenir uns servidors públics personalment agosarats és una conjunció especial que ja els agradaria gaudir a altres indrets. Ara ens manca saber la resposta de la societat. Si es deixarà enganyar altra vegada per prestidigitadors de la demagògia o respondrà a l'alçada del que en altres i històriques vegades ha fet.