Delibes

Fa uns pocs dies ens ha deixat el gran narrador en llengua castellana Miguel Delibes. Com sol ser habitual, la premsa li ha dedicat els corresponents comentaris de lloança i reconeixement. I la veritat és que jo també voldria dir-hi la meva. En general tenc la sensació que l'art ens impacta de diferent manera depenent del moment i de l'estat d'ànim. De vegades, hi ha pel·lícules, llibres o pintures que a una persona que et mereix màxim respecte i que consideres que té un cert criteri i gusts similars als teus li han fascinat i tu no li has acabat de trobar la gràcia. El que vull dir és que més enllà de la qualitat del producte, la nostra percepció ve molt condicionada per les nostres pròpies circumstàncies.

I supòs que molt d'això té a veure quan penses i valores l'obra d'un escriptor que va ser un dels teus inicis en l'apassionant món de la literatura. Per jo i crec que per molt altra gent de la meva generació El Camino de Delibes va ser un llibre iniciàtic, un bon trampolí per anar fent el teu camí per les camades de la novel·la. Ja se sap que quan ets petit tot ho magnifiques i a tot li dones més transcendència, de totes formes és evident que la percepció rebuda roman al teu interior. Bé, diria que dins l'obra de Delibes com en tota obra solvent hi ha temes molt universals. En el cas d'El Camino crec recordar que l'amistat és un d'aquests temes que hi compareix amb una força expansiva enorme. Una força que no només et toca la fibra sensible, sinó que a més esdevé un instrument de consolidació d'uns determinats valors.

Tampoc es tracta, però, ara i aquí, d'intentar fer una anàlisi o una aproximació a l'obra del nostre protagonista. Hi ha experts que amb tota probabilitat estan més autoritzats i tenen més coneixement d'allò que jo pugui aportar. Més si tenc en compte que fa molts d'anys que vaig llegir els llibres a què m'estic referint. De totes formes si que voldria aprofitar l'avinentesa per parlar d'un altre títol que també pens absolutament recomenable, es tracta d'El disputado voto del Sr. Cayo. Un llibre que dins la sobrietat i claretat expositiva suposa una certa posada en qüestió de principis molt assumits per la política i els polítics.

Certament que aquesta posada en qüestió respon a un món rural i d'aïllament que té poc a veure amb els nostres dies, tanmateix, no deixa de ser interessant i, fins i tot, imprescindible, esmenar certeses que no ho són tant. La dialèctica d'aquesta novel·la diu molt de l'evolució econòmica i política dels darrers decennis i també posa damunt la taula la utilitat de tot plegat. Si se'm permet l'expressió diria que és una davallada de fums en què massa sovint cauen els que ens dedicam a la gestió dels afers col·lectius.

Ja dic que la visió personal de la creació d'un artista sempre és molt subjectiva. Dit això, però, pens que Delibes és un autor que ha deixat empremta, un autor que des de la simplicitat projectava debats de gran abast, que és allò que saben fer els grans escriptors, i que per això ha generat un públic fidel. I allò destacable és que aquest públic s'ha generat des d'uns plantejament literaris i no des de l'escàndol o una presència mediàtica estrident. Més aviat, el contrari.

En definitiva i per acabar, només pretenia deixar constància del meu testimoni de jove lector que va quedar enamorat per l'obra i l'escriptura d'un home que crec que ha fet una contribució destacable dins la literatura castellana del segle XX.