El paratge misteriós (1908)

"La casa estava envoltada per un gran terreny d'agrests i abandonats jardins. A la part del darrere, a una distància de devers tres-centes iardes, hi ha una fonda i obscura gorja que els camperols anomenen el fossat. Pel seu llit corre un torrentó tan cobert per la vegetació que gairebé pot esser vist des de la part de dalt. Haig d'explicar que aquest curs d'aigua té un origen subterrani: emergeix sobtadament de l'extrem oriental del barranc i desapareix abruptament sota els penyals que en formen l'extrem occidental. Fou alguns mesos després de la meva visió de la gran plana que la meva atenció es va sentir particularment atreta pel fossat. Succeí un dia que jo estava caminant per la vorera meridional.

De cop i volta, uns fragments de roca de la cara del penyal que es trobava sota els meus peus es varen desprendre i varen caure amb un sord i estrepitós soroll a través dels arbres. En vaig escoltar l'impacte en el llit del torrent i després es va fer el silenci. Jo no hauria atribuït gens d'importància a aquesta feta si el meu gos Pepper no hagués començat, immediatament, a lladrar amb gran violència. I menys encara si hagués deixat de fer-ho quan li ho vaig ordenar. El seu comportament era molt estrany, puix que es tracta d'un ca obedient.
De seguida, vaig tenir la sensació que hi devia haver quelcom o algú en el fossat i vaig tornar ràpidament a la casa per cercar-hi un garrot.

Quan vaig tornar, Pepper ja no lladrava, però grunyia i ensumava amb inquietud al llarg del barranc. Vaig cridar la seva atenció amb un xiulo per tal que em seguís. I vaig començar a descendir a poc a poc. La fondària del fossat era de cent cinquanta peus i havia de menester el meu temps i molta precaució si volia arribar-hi sense córrer cap risc. Un cop a baix, vàrem començar l'exploració al llarg del torrent. Era tot molt obscur per l'ombra que hi projectaven els brancatges i jo caminava cautelosament, tot vigilant el meu entorn amb el garrot a la mà per defensar-me...". Hi trobarà un ésser monstruós.

Aquest fragment de novel·la pertany al curiós i magnífic novel·lista britànic William Hope Hodson (1877-1918), fill d'un clergue d'Essex i que abandonà casa seva quan tenia tretze anys per anar a servir a la marina comercial, on restà vuit anys i hi féu tres vegades la volta al món. És allò que jo anomèn "la universitat dels canvis d'aire". De retorn al país, i instal·lat a Lancashire, volgué emprendre alguns negocis que li anaren força malament. Pensà aleshores de dedicar-se a la literatura i escriví alguns contes de terror que tingueren un inesperat èxit. Dins el mateix gènere completà la seva primera novel·la a trenta anys, el 1907, i aconseguí una sòlida popularitat a Anglaterra. El final de la seva vida no pot ser més tràgic. Enllistat per combatre en la Primera Guerra Mundial i en una arriscada missió de reconeixement, va ser destrossat per una bomba de mà. Tan destrossat, que les despulles mai foren trobades. Tenia quaranta-dos anys.