Teoria de la moderació

Avui aquest mot em feia voltes i més voltes dins la closca, i no he estat bo fins que he posat mà al diccionari gros d'Alvover-Moll, on a tothora trob el sentit més fiable del color del nom de les coses. "Qualitat de moderat, acció i efecte de moderar", diu de moderació. I jo, que seguesc engrescat, apa, a reblar el clau. Moderar: aplacar, fer menys accentuat, allunyar de l'excés... Però, com que encara em queda a la gorja com una mica de gust de cosa poca, vaig al prestatge un altre pic i allarg els dits cap al diccionari de sinònims i antònims (S.Pey Entrany, editorial Teide, S.A., 1970), que ja ha tornat vellet el pobre, després de tants d'anys d'esburbades manuclejades, i hi recull: "Moderat: equitable, just, equitatiu, recte, imparcial, virtuós, honest, mesurat, morigerat, discret, mòdic, parsimoniós, d'ordre, temperat, tebi. Antònim: extremista".

Bono, ja m'he tret el gat del sac. Ueeep...! He dit gat en lloc de moix; per què deu esser aquesta capficada meva, senyor Bauzá? I ara que hi pens, aquí fora, al pati, fa dos estius que vaig caure d'una escala de gat quan provava d'exsecallar la parra i em vaig rompre els dos braços, quin estiuet que vaig passar... Ostres! Ja hi torn a esser: he tornat a dir gat sense que la cosa tingués res a veure amb la cassalla. Això meu no té remei. Per a més afegitó, la meva dona fa una estoneta que m'ha demanat quina hora era i li he contestat que eren quasi les sis... Per què no li he dit que eren ses sis? Sí, efectivament, serà això que vostè pensa, don José Ramón: el que passa deu esser que som un puta catalanista venut i radical, diran vostès, els liberals-conservadors de nova fornada, gran reserva especial ultraespanyolista del Pont d'Inca i contrada.

Valora molt alta l'entrevista que li va publicar a aquestes pàgines el company Pep Verger el passat 8 de març, just el dia després de la victòria pel 69% dels vots, xifra amb connotacions sexuals fins i tot, ves per on. Per exemple, no té baleigs, tot és popa la pregunta que li fa: "Vós heu dit que derogareu el Decret de Mínims que va fer un govern del PP", i vostè, sense parpellejar ni pensar-s'ho ni aixinetes, va i li respon: "És possible que sí. Nosaltres vàrem crear un decret de mínims, que s'ha transformat en un decret de màxims". Apa, més clar que l'aigua: a la merda no la pot embrutar res.

I quan el pobre Pep intenta estrènyer-li una micoia més les corrioles lingüístiques amb allò de "segons Delgado, el català i el balear no són la mateixa llengua. I per vós?", aquí l'home s'enrotlla com una persiana, amb una paraula clau de base: "naturalitat" per amunt i "naturalitat" per avall. I Verger hi insisteix, caparrut com porcell de llet: "I el mallorquí és català?". I ell, que ha trobat el potet de la vaselina, insisteix amb la "naturalitat" de la gent quan s'expressa, la "naturalitat" del carrer, la "naturalitat" de l'administració... De totes formes, la cirereta per mi és quan li fa la pregunta de les conseqüències que pot tenir per al PP l'afer Matas. Ell inaugura la contestació que després hem sentit repetir a tota la resta de coreligionaris: "L'etapa Matas està amortitzada".

I punt. Allò que no pondera ni valora en euros és la monstruosa quantia del fons d'amortització que tots plegats haurem d'apoquinar. Ah, i en la mateixa pàgina, a la dreta així com la mires, dona Catalina Julve d'UM va i diu sobre la victòria de Bauzá que "és una bona notícia que s'hagi imposat la moderació en la política balear en un moment que necessita polítics capaços d'arribar a bons acords". I m'ha vingut a la memòria com una espira aquella sortida del Gila (o del Cassen?) quan li demanaven: "¿Cómo está tu mujer?", ell sempre enflocava: "Comparada con cual...?".