Joan Riera24/02/10 0:00
TW
0

Ahir dematí es respirava baf d'eleccions avançades en el Parlament. Ni els més optimistes entre la baronia socialista, els que confiaven que els escàndols judicials els ho arreglarien tot, ja no veuen altra sortida que anticipar (el maig, tal volta?). Bé l'han marejat a Antich en el darrer any i busques els seus lloctinents. Primer, sobretot per pressions de Calvo i Armengol, es rebutjà totalment la idea d'avançar comicis. Després, en plena escomesa contra UM, encalentiren el cap al president fent-li creure que l'esquerra podria governar en solitari amb acords puntuals amb el PP. Li vengueren la moto que un cop aprovats els pressuposts el passat desembre es podria acabar la legislatura sense problemes importants. L'empenyeren a expulsar UM raonant com si fossin Moisès recollint els Deu Manaments.

A les reunions de l'executiva del PSOE l'obligaren a canviar de parer sobre diferents qüestions una vegada i una altra. Li tallaren les ales de líder. I ara, quan ja comprenen que la ruptura amb UM fou posar la voluntat per sobre del seny; i ara, que han vist que governar en miniminoria amb els pressuposts aprovats era una quimera; i ara, que s'han adonat que d'acords puntuals amb el PP (que té gent a la presó) res de res; i ara, que perden Cort i el Consell... Ara els visionaris bíblics s'aferren a les urnes per salvar-se del ridícul de quinze mesos d'agonia. I de passada es carregaran UM, que el 2007 els donà el poder. Així ja tendran la Seu plena d'ous. Mereixen passar en lletres d'or al llibre de l'Èxode.