Debilitat i prepotència en temps de crisi

Hi ha una constant històrica que es repeteix. Els socialdemòcrates són bons quan es tracta de gestionar una conjuntura econòmica bona, però davallen molts de punts quan han de governar enmig d'una crisi econòmica. Aleshores fluctuen entre la sensació de debilitat mentre fan esforços sobrehumans per mostrar-se durs, intractables i displicents. Ja passà al partit socialista alemany durant la ruïnosa República de Weimar, als anys vint, que acabà amb l'ascens de l'extrema dreta al poder. També passà als socialistes francesos als anys trenta durant el Govern Daladier. L'extrema dreta acusava de corruptes els radicals, aliats dels socialistes, que hi responien amb prepotència.

A Anglaterra el premier McDonald va veure com se li avalotava el seu partit laborista. A Espanya, la incapacitat d'Indalecio Prieto per frenar l'ala esquerra del PSOE va ser molt important amb vista a l'esclat de la Guerra Civil. Als anys setanta els socialdemòcrates alemanys de Brandt no pogueren fer front a la crisi del petroli i perderen el poder enmig de l'escàndol Guillaume. I així podríem seguir... Convindria que Antich ho tingués present en el discurs d'avui. Defensarà un insòlit Govern en minoria minoritària. Pot sortir endavant només si entén que la força s'expressa a través del tacte, la tolerància i la visió global de la realitat. Mai des d'apel·lacions a la veritat absoluta i al menyspreu, senyals evidents de debilitat.