Durant aquest darrer cap de setmana, i en diferents assemblees, l'esquerra abertzale ha decidit renunciar a la lluita armada com a solució per a Euskadi. Lògicament, qui té les armes és ETA i aquesta organització no s'hi ha pronunciat. Això no obstant, que el món nacionalista radical d'Euskadi avanci cap a vies pacífiques constitueix una extraordinària notícia i una passa molt important envers el final de la violència. Sense el suport ideològic i polític de l'esquerra abertzale, ETA és a les portes de l'aïllament.
Podrà continuar exercint la violència, però ja com un grup que ha perdut tot contacte amb la realitat. Arriba el moment en què ETA, cada pic més copejada i infiltrada, opti per la renúncia a la violència. No té sentit, aquesta obcecació. Cada vegada hi tenen més poc a guanyar, fins i tot pel que representen els seus objectius polítics. El procés d'autodeterminació d'Euskadi pot avançar molt més per vies pacífiques. Aquesta és la reflexió que ha fet l'esquerra abertzale i que per força s'ha d'estendre a l'organització armada.
Renúncia a les armes
L'esquerra abertzale ja no donarà suport a la violència. És una gran passa envers la pacificació d'Euskadi
16/02/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No sé si hi ha cap Gerry Adams a s'horitzó basc però allò que està clar és que no hi ha cap Tony Blair, entenc què vol dir en Joan Vicenç
Quantes vegades hem sentit aquesta noticia... L'accord de la esquerra abertzale durarà fins al pròxim atentat. En aquell moment callaran com sempre. A la gent d'ETA no l'importa el suport dels partits encara que sigui el de Herri Batasuna. Ells seguiran matant com sempre. Es l`únic que saben fer.
Deixar les armes és sols una passa, necessària certament, pero sols una passa. La realitat d'un horitzó sense violència vendrà per l'acceptació de l'altre -no com un enemic- sinó com un adversari polític. En aquest sentit Joan Vicens la cosa depèn no sols de la trangigència o intrangigència espanyola, sinó també de la trangigència o intrangigència abertzale. Dos no es baralles si un no ho vol.
Si porta cap a la justícia i la llibertat tant de temps reclamada i tant de temps lluitada per aquest País, llavors sí que hi haurà pau. Depèn de la intransigència antidemocràtica d'Espanya i del suport a aquesta de la reaccionària Europa.