Després de sis anys

Amb un senzill missatge de mòbil, els homes de Jordània ja es poden divorciar. Perquè després diguem que viuen a l'època medieval! De fet, les dones jordanes han d'estar agraïdes de la "deferència" que tenen amb elles els seus propietaris. I és que en un món on les dones es compren com si fossin un gerro xinès o les televisions caríssimes del palau Matas, les coses solen acabar com han començat: malament. Així, es passa de la submissió d'un pare a un home que et despatxa quan i com vol en un món on ser una dona divorciada és un estigma difícil de superar.

A la nostra petita i malaltissa dimensió real, les coses tampoc succeeixen com ens varen ensenyar a les pel·lícules Disney, és a dir, les nostres misèries no tenen un final feliç. I és que després de patir i comprovar com s'han saquejat sistemàticament els doblers públics, ara ja sabem que no només no hi haurà justícia, sinó que la renovació és impossible. Així, mentre els nostres presumptes honorables s'aferren a la cadira d'una manera tan patètica que arriba a produir vergonya d'altri, n'hi ha que tornen a sumar i a restar diputats o regidors per saber quan i com compensa més fer una moció de censura.

Les possibilitats són variades, però cap d'elles passa pel sedàs de la responsabilitat i l'ètica. Aconseguir el poder, o mantenir-lo, a qualsevol preu -que vol dir amb qualsevol soci- ha d'acabar passant factura perquè, si no és així, ja ens podem plantejar l'autoexili. Així, mentre els protagonistes van de reunió en reunió, de pacte en pacte, a Palma es disputa la batalla més bruta de totes. I és que va bastar amb un anunci clar d'auditories a les empreses públiques dirigides pel partit dels presumptes perquè s'obrís la caixa de trons i llamps. Si ara no dimitesc, si jo no he fet res o si ara no em pots treure, qualsevol excusa és bona per evitar que s'aixequin les estores. N'hi ha que es resisteixen a baixar del carro de la impunitat i el que resulta més sorprenent és que rebin suport dels "regenerats" conservadors.

Mentrestant, el president convoca avui l'enèsima reunió de les darreres setmanes per pactar no se sap molt bé què, ni a canvi de què. Els pessimistes i incrèduls intueixen que tot això ens conduirà a un camí de cessions i covardies, amb les quals la presumpta esquerra s'hi troba molt còmoda. I tot això passa al sisè aniversari de la massiva mobilització ciutadana Qui estima Mallorca no la destrueix. Quina llàstima que sis anys després la Mallorca destruïda i saquejada no sigui capaç de plantar cara i fer fora totes les aus de rapinya i salvapàtries de tercera divisió.