S'ha acabat el bròquil!

El senyor Rodríguez Zapatero, aquest senyor tan i tan llest, expert en martingales matusseres, tan amic de cercar els vots dels més irresponsables i que, des de sempre, ha posposat qualsevol altra consideració a la cupiditat més absoluta pel poder, a mantenir-se en el poder a qualsevol preu, que no ha cregut mai en cap altra ideologia que en un progressisme sense suc ni bruc però que té la virtut -creu- de proporcionar-li vots (políticament correcte seria el mateix que políticament rentable per ell), s'ha convertit en el perill més gran que amenaça l'Estat espanyol i la pell de brau o Sefarad en general. La disbauxa moral d'aquest senyor en el mal ús o l'abús del poder ha arribat a tal punt que, a hores d'ara, ha esdevingut fins i tot el major perill per al seu propi partit el qual, des que se'n va fer càrrec en data infausta, ha anat erosionant més i més la seva condició de socialista, d'obrer i fins i tot d'espanyol.

De fet, o la vella guàrdia i la gent més sensata del PSOE fa tombar el seu actual Secretari General o bona part del suport electoral que ha tingut aquest partit se'n pot anar a fer punyetes per llarg temps. I assenyalo aquest fet perquè estic convençut que, amb la classe política que té Sefarad en aquests moments, qualsevol apel·lació al sentit de responsabilitat envers la promoció i la defensa del bé comú estaria massa exposada a resultar fer retxes dins l'aigua. Tenim, en efecte, massa polítics que els ideals els deixen, en el fons, prou indiferents. Val a dir que no tenc gaires dubtes que el que mou de bon de veres la immensa majoria dels sociates actuals que frueixen d'alguna menjadora és primordialment mantenir-la. Idó bé, sapigueu-ho, les vostres menjadores corren molt de perill, el vostre líder vos duu cap al desastre professional.

De més a més, òbviament hauríeu de comprendre d'una punyetera vegada que si continueu carregant-vos l'economia espanyola com la vos esteu carregant -o com se la carrega el govern al qual donau el vostre suport-, no sereu mai immunes a les conseqüències del desastre. I la classe treballadora no es salvarà mai, per descomptat, en base de subvencionar els parats sinó mitjançant fer possible la creació de nous llocs de feina, el que comporta la necessitat urgent de mesures molt més radicals que les suggerides per aquest govern que governa tan poc, amb un retard tan i tan escandalós.

En definitiva, mentre duri Zapatero com a cap de govern -o més aviat de desgovern- serà impossible cap mobilització de l'oposició, cap formació d'un govern de concentració en vistes de la gravetat de la situació. Aquest senyor ha perdut tota credibilitat fa massa temps. Mentre continuï al front del govern, no sols no es produirà la recuperació de l'economia espanyola sinó que, a cada dia que passi, s'anirà enfonsant més i més, esdevindrà més costós el pagament del deute públic -que algun dia s'haurà d'amortitzar!- i, per tant, es farà més difícilment recuperable. Perquè ja hi ha qui preveu que les conseqüències de tant de desastre les pagarà no sols el govern actual -que, certament, ja les ha començades a pagar- ans també el següent, tan considerable és la impopularitat de les mesures que, tant si volem com si no volem, tanmateix s'hauran de prendre. La política d'anar retardant i retardant el necessari enfrontament amb la realitat fins a la situació actual -y lo que duraré, morena- és el gran crim polític perpetrat pel senyor Rodríguez Zapatero i els seus sociates. I quant més temps duri el present impasse, pitjor.