El pas de l'Heura

L'excursió parteix del port de Sóller. Des d'aquí cal prendre pel carrer d'Antoni Montis. Al fons d'un intens coster, a la dreta, arrenca un camí de carro que puja fins al coll de l'Illa, on s'alça la torre Picada, primer punt d'interès patrimonial de la ruta.

El camí de l'Illeta continua cap a gregal. Deixa enrere el creixent paisatge del port per endinsar-se en els olivars. Ben segur que el penyal Bernat, altiu i superb, serà una de les més grates sorpreses del caminant. Passat aquest isolat gegant apareixen trams de l'antic camí de ferradura. Aquest arrecerat territori alberga algunes petites finques olivereres amb llurs cases, com les del Sementeret, un exemple d'austeritat. A prop vénen les més emblemàtiques de la contrada, Can Joan de la Dida i, a escassos metres, Ca les Bales, amb la interessant cisterna coberta amb cúpula d'aglà.

Aviat se supera una barrera per un pas. Llavors davalla cap a l'esquerra perfilant dos revolts i continua pel brancal superior. El camí de carro i les seves implícites comoditats acaben. Ara, l'amplària és de ferradura i el ferm d'escassa regularitat, a causa d'importants esbaldrecs i d'altres inclemències. La vista és cada cop més encisadora i essencial.

Entre càrritx, mates i pins s'assoleix un gran rotle de sitja, des d'on neix el camí que baixa fins a la font del Joncar. Per assolir la següent fita -el coll de Cala Ferrera- cal continuar per un tirany que arrenca a la dreta del rotle i que més amunt s'enfila pels roquissams. En una curta però intensa ziga-zaga s'assoleix l'esforçat coll de Cala Ferrera, des d'on s'albira una panoràmica nova, amb el torrent de na Móra, la torre de na Seca i el puig Major.

Aquí parteixen dos tiranys: el primer davalla cap al torrent de na Móra (esquerra) i l'altre -el nostre- cap al pas de l'Heura, situat just al davant. Des del coll davallam ràpidament cap a llevant, seguint les fites, que ens duran a travessar un torrentó i ens situaran davall la rampa. Amb molta cura la superam i començam a dibuixar un seguit de ziga-zagues, entre roquissams i pinarets.

Després d'una mitja hora pujant, assolirem una plana, amb un rotle de sitja just al centre. A l'esquerra, damunt un marge, localitzarem un curt tram de camí empedrat. Poc més endavant, travessarem un oliveret i sortirem en un camí de carro, on seguirem cap a la dreta.

Al cap de poc, trobarem una barraca amb un forn tradicional adossat. A partir d'aquí, el camí puja lentament fins a assolir la falda de la muntanya. Vorejarem una paret seca, des d'on obtindrem unes interessants vistes de Bàlitx d'Enmig. Poc més endavant trobarem una cruïlla, on seguirem cap a l'esquerra, per desembocar en el camí de Bàlitx, el qual remuntarem.

Després de superar Bàlitx d'Amunt, en un quart d'hora s'assoleix una nova cruïlla, on cal seguir cap a la dreta, pel camí de ferradura que du fins a la Figuera i al port. El tram que connecta aquest coll fins a la carretera és un veritable museu etnològic a l'aire lliure. Aquests olivars foren distribuïts sobre un territori magníficament planificat, amb xaragalls encaixats, marges que graonen les faldes i comellars, paredats ben adobats, escales adossades, etc. També s'hi troben algunes cases tradicionals, entre les quals destaca Can Bonjesús -dotada d'important tafona-, malauradament en ruïna.

El camí surt a la dreta del coll d'en Marquès, per on passa la carretera de la Figuera i per la qual cal davallar cap a la dreta. Tot i la incomoditat de l'asfalt, l'itinerari ofereix un bell paisatge d'olivars i, a la part baixa, d'ordenats tarongerars. S'hi poden contemplar les cases de Cas Bernats, Can Bascós i el Bosc, encara que les més interessants són les de la Figuera, conjunt que formen un veritable llogaret dotat a més de torre de defensa rodona.

El darrer tram del camí de la Figuera avança paral·lel al torrent homònim. Arribam de nou al port de Sóller, amb la motxila plena d'història i el record d'intenses sensacions.