Costumari dels quintos de Mallorca

Què fan els quintos? A alguns pobles més, a d'altres només una part. L'agrupament i el costumari comença quan els que seran quintos l'any següent es veuen obligats a fotre, als qui ho són enguany, un pi plantat a la casa dels quintos -una casa vella on conviuen els joves-; hi haurà grapades, guerres de fruites, remullades i corregudes. És l'enllaç d'una generació amb l'altra. Pels Sants Innocents comencen a fer renou i innocentades, algunes gruixades, dirigides contra l'autoritat o el mobiliari urbà. Aquest vessant "gamberril" sembla que els era permès i tolerat, en part; eren un grup de joves que anaven per força a l'exèrcit o a fer la guerra -alguns-, era la seva manera de manifestar el seu desencant i malestar contra el poder que els separava de les seves famílies. S'han d'entendre aquests estira-i-amolles entre quintos i batles o Guàrdia Civil en aquest sentit, sense que un servidor vulgui justificar cap de les seves barrabassades actuals. Per Sant Antoni fan el seu fogueró i per les beneïdes la seva carrossa particular, elles i ells amb un símbol distintiu: un mocadoret de color pel coll, un capellet, una camiseta amb disseny al·lusiu...

Cobren vertader protagonisme durant la Quaresma i la setmana de Pasqua. Per pagar les seves despeses rifen un me -en altres dates una porcella-, que passegen pel poble el diumenge del Ram. Si hi ha festa al poble, munten una paradeta i hi venen panades i robiols. La nit del dissabte sant, de Pasqua, arrambaven -i arramben- amb tot el que trobaven, eines, rodes, carros, ormejos que apareixen al mig de plaça o en els llocs més visitats, davant l'ajuntament, davant l'església (alguns al cementeri); aquest costum ha derivat en una certa via canalla que els causa problemes i ells en causen: pinten façanes d'ajuntament o fan injustícies a estàtues públiques, tapien la Sala, etc. Amollen coets i traques durant tot el vespre despertant i espavilant el poble. Els quintos s'han de fer notar, abans ho feien amb picarols i amb gresca diversa, el seu descontrol és assumit pel poble, de mala gana: "coses dels quintos!". Era costum, en general, fer renou, fa temps, per anunciar la resurrecció de Crist. A alguns pobles en la processó de l'Encontrada, els quintos duen el Bonjesús i les quintes la Mare de Déu, als qui fan pegar els tres botets reglamentaris (alguns organitzen la cavalcada dels Reis). Durant la segona festa "canten" panades (derivació de "capten", de captar, de demanar). Amb l'ajut d'alguns músics, es passegen al so de la melodia de cantar panades ("Panades mos heu de dar / grosses i ben atapeïdes, / si no les heu beneïdes, / noltros menam s'escolà. / Sí, sí, madoneta, les mos heu de dar, / les mos hem guanyades / de tant de cantar...").

Avui en dia la gent els dóna doblers, dins un covo, una gerra, una senalla, que els serviran per organitzar els ball dels quintos, ara una berbena amb conjunts de rock-and-roll. Abans anaven casa per casa, possessió per possessió del terme, i sí els donaven menjar, fins i tot alguna panada especial ("d'ullastre", plena d'ossos). La tercera festa solen fer el pancaritat del poble tots junts, allà es menjaven les panades "captades". Amb els doblers recol·lectats es dediquen a fer un parell de sopars els qui han participat en tot aquest sarau, de cada pic menys per la baixa de la natalitat o per la deserció d'alguns companys, menys motivats per la "quinteria".

Captar, renou, sarau, curses de joies, música, desastres o "gamberrades" passades de límit en mans de joves. Sempre m'ha agradat creure que són costums obliterats de tradicions que encara ara queden, desdibuixades, adquirides pels quintos, i que perduren en la Mallorca actual. M'explicaré. Es diu que hi ha una obliteració quan es conserven determinats costums però amb un canvi de significat; una baula entre antigues tradicions i l'actualitat. No sé exactament quan els quintos es converteixen en els protagonistes de la capta col·lectiva (galls, ous, panades, robiols, begudes, doblers...) i de la bulla associada. Però el que és cert és que són ells, amb algunes derivacions (Salers, Gogers, Captadors, Caramellers...) els qui s'encarreguen de complir amb aquest costumari, fragmentat evidentment, de quan els joves participaven o organitzaven aquests àpats en comú, realitzats en algun lloc assenyalat, amb la forma del que ara anomenan pancaritats. Aquests se celebren a llocs significats, en algun, encara, venen cintes de colorins, com les que es penjaven de la cintura les dones embarassades precristianes -en un ritus de fertilitat- per tenir bon naixement dels fills.

En aquest sentit els quintos són l'entroncament amb el que feien els pobles primitius: una menjada, beguda i ballada en comú, precedida de la capta col·lectiva d'aliments. Amb aquests rituals es pensava que s'ajudava el bon canvi de les estacions de l'any, es volia que les divinats i els genis de la natura els fossin propicis i imprimissin al curs de l'any (meteorològic, pels conreus principalment) una marxa convenient. "Vos desitjam bona anyada / a casa i as sementeres / de faves que n'hi hagués / més caramull que de paia / i de blat, ordi i civada / n'ompligueu tots els graners / que no faci cap boirada / en estar en flor els ametlers". Connectant amb tota aquesta simbologia -i abusant de l'obliteració-, podríem dir que aquests costumaris, que han anat a parar, en part, als quintos actuals, són restes fragmentades d'antigues tradicions, que també ens recorden els ritus iniciàtics dels jovençans abans d'entrar al món adult, una vàlvula d'escapament, com ho serà el carnestoltes per al comú de la gent.

En definitiva, festa col·lectiva que atansa les seves arrels en temps antiquíssims i que la cosa cosmopolita, venguda amb la modernor i el turisme, ha llançat dins la boira de l'antigor. Els quintos són un dels serrells, una fita encara, d'un costumari cada cop més trossejat. Perviuen, encara que, per mor dels maldecaps que generen, alguns batles o batlesses voldrien segurament domesticar-los o que desapareguessin.