Joan Ignasi Balada, un romàntic misteriós

Per Nadal ja era notícia a Ciutadella i a Menorca, allò que ha esclatat aquest cap de setmana, el destí de l'herència d'en Balada. Joan Ignasi Balada era una persona ben coneguda i, alhora, prou desconeguda al poble, tal i com ho han acabat demostrant les seves darreres voluntats. Durant la seva vida, força gent el titllava d'home estrany, tancat i viu per als negocis. Ara, també se n'ha descobert una altra vessant, la d'home hermètic, la seva probable relació amb la maçoneria i la filiació monàrquica. No se sap exactament com aquest home misteriós feia casar una cosa amb l'altra. Però, si els maçons de fa dos segles aixequessin el cap, aquells que patiren la repressió acarnissada de Ferran VII en la seva pell, i que usaren la maçoneria com a element de lluita contra l'absolutisme, probablement no l'entendrien.

Ara bé, els temps corren. Som al segle XXI. Potser per això, també ens podem arriscar a dir que en Balada, rere el seu rostre, d'home fred de negocis, en realitat era un romàntic. Joan Ignasi Balada morí el proppassat 18 de novembre. Ja en fa més de dos mesos. I ara, confirmada la seva darrera voluntat, els hereus, part de la Casa Reial, ens han fet saber que l'herència es destinarà a finalitats socials. Prou bé. Malgrat que, lamentablement, la notícia ens arribi des d'Abu Dhabi. No es podria haver produït des de Menorca? Com sabem, el destí dels béns d'en Balada seran actuacions que tendiran a l'interès general, així com a finalitats socials. I aquestes poden ser múltiples i variades.

Des de Catalunya ja ha sortit una espavilada, Laura Ortiz, d'ICV, que ens explica com s'han d'invertir els diners. Bé, ja se sap, ara tothom hi dirà la seva. Com en el futbol. Així que, de moment, l'única cosa segura que Balada deixa a Ciutadella, Menorca i les Illes, seran els imposts que hauran de pagar els seus hereus. La resta, ja ho veurem. El diari Ultima Hora de Menorca, fa uns dies, ja avançava que la Casa Reial no acceptaria l'herència. Exposava l'opinió, d'un expert, que és una norma de la monarquia no acceptar herències de ciutadans. Quadra perfectament amb la conjuntura política del segle XXI i la supervivència de la monarquia, com a Institució. I el desconeixement d'aquesta norma, per part d'en Balada, confirma més el seu romanticisme. Fan bé les institucions de Menorca, tant l'Ajuntament de Ciutadella com el Consell, d'intentar fer sentir la seva veu. Al cap i a la fi, són diners menorquins, suats aquí, que poden esvair-se.

I a Ciutadella, i a Menorca, hi ha prou tasca a dur a terme per l'interès general i per a finalitats socials. Si menys no, tanta com a Madrid, Catalunya, Andalusia, Castella o Extremadura, per exemple. D'aquí que tot això es pugui entendre com una fuita de capitals, de l'illa, malgrat aquesta fos la voluntat del difunt, la qual, segons els nostres codis de conducta, s'ha de respectar amb escrupolositat. A Menorca hi ha més fortunes, i persones d'edat sense descendència directa i amb família llunyana. Esperem que en Balada els serveixi d'exemple. ¿No és preferible ser recordat positivament a la terra on vas néixer que ser un perfecte desconegut al llombrígol del món?