Ja hi ha especulacions a la xarxa sobre les pròximes mesures de seguretat que s'exigiran als passatgers dels viatges aeris, després de l'extensió de l'escàner corporal, per descomptat, o en l'era postescàner, diguem-ho així. Estam parlant, per al futur pròxim, d'escorcolls obligatoris, d'examen complet dels equipatges (com ja fan les línies aèries israelianes), d'interrogatoris sobre els motius del viatge i/o les amistats del viatger, de vetos indiscriminats que t'impediran pujar a un avió sense cap explicació (més o menys com fan ara algunes companyies aèries amb l'excusa que hi ha overbooking...).
I la passa següent serà la generalització dels detectors visuals de mentides, en els quals ja treballa el psicòleg nord-americà Paul Ekman, professor de la Universitat de Califòrnia, en col·laboració amb Dimitris Metaxas, després que ambdós van proposar al Govern nord-americà i a les principals agències de seguretat el desenvolupament de la tecnologia necessària per detectar, amb programes d'intel·ligència artificial, senyals recognoscibles de mentir en el rostre de les persones que són interrogades per la Policia o les autoritats judicials.
Així que aviat es generalitzarà el patiment d'una entrevista en la qual algun pollastre anònim i mal encarat (o com a mínim avorrit i queixós de les hores de feina i del baix sou), vestit amb un uniforme de seguretat, ens demanarà directament si tenim moltes ganes d'anar-nos de vacacions i si portam explosius a la maleta, i de passada si hem estat infidels, i per què.
Que ja hem entrat en l'era postescàner no admet cap dubte, perquè aquesta setmana s'ha encarregat el ministre José Blanco de desdubtar-nos-hi, anant als Estats Units a confessar al Govern nord-americà que no posarà cap obstacle, tot el contrari, a la instal·lació obligatòria d'escàners corporals als aeroports espanyols. I ho ha fet abans de anunciar-nos-ho (i evidentment sense cap mena de consulta als ciutadans) a nosaltres, els súbdits de l'estat del qual és ministre, amollant de cop i volta que els escàners corporals als aeroports "són inevitables". No té gens d'importància que el Parlament europeu rebutgés el 2008 una proposta per autoritzar l'ús dels escàners als aeroports, ni les reticències que molts parlamentaris han mostrat al seu ús en menors, i en adults.
Tot plegat no causarà grans commocions, perquè la gent ja s'ha acostumat a cedir una bona part de les conveniències i les conviccions ideològiques quan trepitja un aeroport, i els que saben aprofitar-ho ja ho aprofitaran, això. Simplificant un poc, però no gaire, tots assumim que els aeroports són actualment un territori on regna un estat d'excepció mitigat: hi ha afebliment i difusió dels drets individuals, tothom hi és un xic més sospitós (o molt sospitós), hi ha poca informació, l'anonimat no existeix, els responsables del funcionament resten ben amagats i les queixes no serveixen de res davant l'amenaça que a la mínima t'impediran pujar a l'avió. I, per si faltava res, hi som del tot esclaus de la meteorologia. Quan calgui, serà fàcil fer de tot un país un gran aeroport.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I si els parles en català igual et tupen
Orwell s'ha quedat curt: hem traspassat les teories que exposava a la novel·la 1984. Vivim en un estat policial on rebem sempre els mateixos: els ciutadans anònims inofensius. Mentre els grans estafadors de coll blanc se'n riuen d'Hisenda i del sistema econòmic, els ciutadans anònims hem de pagar lo nostro i lo seu. Ara, mentre els grans assassins internacionals entren i surten dels païssos cada cop que el dóna la gana, els ciutadans anònims, en anar a visitar el nostre fill que estudia a Barcelona, haurem de sofrir la molèstia i la humiliació de passar per l'escaner.