Aquella altra crisi (1900)

Canalejas ingressa a l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Es crea un nou partit, Unió Nacional, amb un directori que formen Basilio Paraíso, Santiago Alba i Joaquín Costa. Molt conegut és aquest Santiago Alba (Zamora, 1872-Sant Sebastià, 1949), liberal, ministre d'Alfons XIII en diferents legislatures i que presidí les corts de la Segona República durant el Bienni Negre (1934-1936).

Més destacat encara és Joaquín Costa (Monzón, 1846-Grau, 1911), jurisconsult, polític, historiador, republicà reformista, patriarca del regeneracionisme i lluitador incansable contra l'oligarquia i el caciquisme.

Una assemblea, la de les Cambres de Comerç, reunides a Valladolid, demanen ja la descentralització administrativa. També liberals i descentralitzadores per a Catalunya són fetes públiques les Bases de Manresa i Silvela les defensa, tot declarant que no atempten contra la unitat de la nació. Recordem Francisco Silvela (Madrid, 1843-Madrid 1905), que fou un il·lustre membre del grup liberal conservador que liderava Cánovas i que en els diferents governs d'aquest polític tingué càrrec de ministre. El 1892 formà el seu moviment i presidí un govern de regeneració nacional entre 1899 i 1900. Repetí com a president del govern els anys 1902 i 1903.

Així les coses, a punt de ser aprovada una llei de protecció en el treball de dones i infants, sorgeix una crisi. Els polítics que dirigeixen Unió Nacional són processats per corrupció, hi ha fam i desordres pertot arreu, principalment a València, Madrid, Sevilla i Barcelona; les classes són suspeses a totes les universitats i hi ha enfrontaments dels estudiants i la Policia... Es desenvolupa i perllonga una guerra de nervis entre els obrers i els industrials. Hi ha, igualment, una forta propaganda contra la monarquia, que molts veuen com l'origen de tots els mals. Els socialistes es reuneixen a París i compten amb la presència de l'espanyol Pablo Iglesias. Els ànims es troben exaltats a tots els àmbits.

Tots els polítics del moment hi diuen la seva. Els del Govern, com el marquès d'Aguilar de Campo, el marquès de Vadillo, Fernández Villaverde, Dato, el general Azcárraga, Gasset i García Alix... i els que cerquen encara el poder i no trigaran a trobar-lo com Allendesalazar, Ugarte, el general Linares, Ramos Izquierdo i Sánchez de Toca. Des de les altures es demana mà dura, especialment a la capital i a Catalunya. I com sempre, el soroll, el clam contra les injustícies públiques, la manca de feina, l'explotació dels més febles, les tristes condicions del proletariat... són les ombres negres d'un any que hauria de significar renovació.