Mariano Rajoy dissenya una estratègia per aconseguir que el PP deixi de fer por (La Vanguardia). Per més que el partit, solc a solc, ja ha començat a sembrar en la quarterada del PSOE, la cúpula encara percep que continua fent por a una part de l'electorat. I és clar que fan por. Una altra cosa és si creix el nombre d'espanyols convençuts de la conveniència d'instal·lar la por a tot el país com a eina per implantar-hi l'ordre tal i com el conceben. Però, en qualsevol cas, la percepció de Rajoy és precisa. Fan por.
Els ciutadans d'aquest Estat servam memòria d'escenes terrorífiques muntades pel PP. Són imatges de malson, que no ens podem treure de sobre: a títol d'exemple, les aparicions en pantalla de José María Aznar i d'Àngel Acebes, endolats, divulgant la mentida sobre l'autoria dels atemptats de Madrid, que atribuïen a ETA perquè fer-ho a una xarxa islàmica els podia perjudicar, just damunt eleccions. Quasi tot el món estava pendent d'aquests dos personatges, que no saberen respectar la veritat de les víctimes assenyalant els botxins. Aquests dos personatges no foren contradits per la resta del govern ni de la jerarquia del partit -Rajoy inclòs. Igualment recolzaren, per acció i per omissió, la teoria de la conspiració; i, parlant d'imatges terrorífiques que han quedat gravades a la memòria de la gent, recordau Vicente Martínez-Pujalte i Maria Salom rient durant una reunió de la Comissió d'investigació sobre aquells atemptats -Pilar Manjón els ho va haver de retreure: "¿De qué se reían sus Señorías? ¿Qué jaleaban?". En fi, encara fa por la imatge de Bush, Blair i Aznar a les Açores, i la brutalitat de la guerra contra l'Iraq en la qual el govern del PP va implicar l'Estat: Aznar ja havia mentit aleshores, en exposar en el Parlament les raons de l'alineament amb l'Administració Bush. Tot això fa por, i en fa encara molta més perquè, d'aleshores ençà, el PP no ha desmentit les falsedats sobre la guerra, ni ha demanat perdó a les víctimes dels atemptats per la manipulació dels fets que va orquestrar.
Fa por veure com un partit polític torpedeja les maniobres per a la pau en el País Basc. Com dóna suport directament o sinuosament a una jerarquia catòlica que ha reculat fins a posicions que no se li coneixien des de la seva llarga lluna de mel amb el general Franco Bahamonde. Fa por l'inventari dels casos de corrupció que s'han prodigat sota el seu govern a la nostra comunitat o a l'Ajuntament de Palma -ja sense pensar en Madrid ni en el País Valencià. Sí, senyor Mariano, el seu partit fa molta de por: ja que són tan escasses, febles i confuses les seves rectificacions, tenim dret a pensar que el seu partit és el mateix que governava quan Aznar va anar a les Açores, quan ens va fer còmplices de la destrucció de vides i béns a l'Iraq, quan va mentir sobre l'autoria dels atemptats de Madrid, quan va alimentar la teoria de la conspiració, quan empeny o fa seguidisme -segons- de Rouco i els seus sequaços, o quan alguns dels seus militants roben el que és de tots. Té raó, senyor Mariano: fan por. Pànic, més ben dit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tal com jo ho veig Sr. Frontera, el pànic que transmet el PP és que està disposat qualsevol cosa pel poder, inclòs decidir canviar la seva pròpia imatge sabent que ha creat un monstre. Ara volen pell de xai per al llop que amaguen
Senyor@: els arguments "ad hominem" solen venir del que no té arguments consistents contra una altra opinió; descalificant al Sr. Frontera no rebat el que diu. L'odi, que segons vosté, manifesta el Sr. Frontera, jo el més bé veig dins el seu escrit, senyor@. Sr. Frontera, no s'aturi de dir el que pensa, a alguns ens ajude a veure-hi més clar.
Ja sabem que tots volen ser el centre, però en realitat tots (PP,UM,PSOE) són de dreta i que el Bloc i ERC són social-lliberals. La política actualment practicada per tots els partits parlamentaris és la del pensament únic. L'esquerra veritable és anti-sistèmica.
Jo crec que qui ha d'anar al psicoanalista és el sr. @ I mentre, pot començar a prendre calaguala, a veure si se tranquilitza una mica i deixa d'atacar un senyor que mostra la cara i diu unes veritats irrebatibles.
Biel : totalment d`acord.-Sr Frontera molt bon article: raonat, documentat i sense cap tipus de amrgor.-Toni P
Senyor @, sigui tan amable de desmuntar els arguments del sr. Frontera un per un, per favor. Li seria agraït.
És una llàstima que utilitzi el seu temps i la seva ploma per a vomitar tot l'odi i la indignació que sent pel PP. No veu que així és molt difícil que se'l cregui algú?. El seu, Sr. Frontera, no és una anàlisi ni tan sols una opinió objectiva, sinó que aprofita qualsevol circumstància, qualsevol cosa que li vagi bé a la seva ploma per a tirar tota la merda que és capaç contra el PP. Del que no s'adona és que l'única cosa que tira fora és el seu odi, la seva rancor, les seves ferides, les seves frustracions, els seus fracassos, les seves filies i fòbies, deixant al descobert unes ferides que mai s'han tancat i ha de conviure amb elles. Pensa que amb aquest tipus de comentaris, subjectius, rampoines, caducs, irreals i obsessius trobarà el bàlsam per als seus mals, però res més lluny de la realitat. La llista que assenyala en el seu escrit com a fets que fan por sap que si entréssim en un anàlisi net de tot partidisme i lliure de rancúnies, el resultat seria molt diferent, igual que les corrupcions del PP. Tot això no és més que l'excusa per presentar-lo com si del mateix dimoni es tractes i sap positivament que es queda molt curt si ho comparem amb altres casos duts a terme per altres partits, tant a Balears com en la resta de l'Estat i vostè ho sap. L'únic que fa vertadera por son comentaris com el seu i comentaristes com vostè, perquè, a més de mentir, no ajuden gens ni mica a la democràcia. En tot cas en vostè es compleix aquell refrany que diu digues-me de que presumeixes i et diré de que emmalalteixes. Per tant Sr. Frontera el suggeriment que li faig és que acudeixi a un bon psiquiatra a veure si d'una vegada per sempre tanca les seves ferides i deixen de coure-li tant, fet que fa que en moltes ocasions les seves opinions estiguin impregnades de la seva pròpia amargor.
El PP ja fa temps que ha posat la fita que mira al centre escorada cap a la dreta. En canvi, no té cap fita posada a la dreta pura.