Només ERC ha sabut percebre que l'oi no s'acaba amb la dimissió de Bartomeu Vicens i potencialment amb la de Miquel Nadal. La llista d'imputats és molt llarga i, en algun cas, els avatars judicials acabaran per ser un llast encara molt més greu per a l'esquerra del que ho han estat els dos citats. Només ERC ha reaccionat com aconsella el sentit comú davant d'una situació tan degenerada.
Francesc Antich demanava despús-ahir "sentit de país". En què deu consistir, això? En el fet que el suposat país tengui una Cambra de representació popular presidida per una multiimputada judicial? I aquest misteriós "sentit" ha de fer que el president del Govern i tots i cada un dels seus consellers -un dels quals, imputat- no s'hi refereixin, que no demanin que dimiteixi? Que ni tan sols digui les coses pel seu nom -corrupció- i prefereixi usar el terme munarià "d'afers judicials"? Això és el seu "país"?...
Només ERC ha fet el que calia fer i es desmarca del "país" de la feliç corrupció. Ara, per descomptat, ja es fa córrer que la raó vertadera de la sortida del partit independentista dels governs seria una altra. Però mira tu, aquestes suposades raons ocultes apareixen just quan els republicans fan un gest -sí, un gest però també quelcom més: una posició política clara contra tota corrupció- tan contundent com aquest.
La poca, o nul·la, lluita contra la corrupció per part de PSOE i Bloc és una qüestió d'ètica, o de falta d'ella per ser més precís, tal com servidor ha dit moltes vegades. L'ètica, i mai no ha de ser sobrer repetir-ho, no és demanar la dimissió als adversaris quan estan agafats en un renunci, sinó dimitir tu quan t'hi agafen o demanar-ho als teus quan són agafats.
Ètica seria, per exemple, que Antich demanàs a Xicu Tarrés i a Miquel Mestre que abandonin el Consell d'Eivissa i Parlament -el primer- i el Govern -el segon. Llavors tendria mans lliures, absolutament lliures, per ajudar a la regeneració d'UM. Però no. Sempre s'ha de cercar una drecera, una excusa per no fer el que cal. I ètica seria que si no hi ha dimissions de tots els imputats, aquell que no té, el Bloc, se n'anàs dels governs, com ha fet ERC, per no caure contaminat del "pragmatisme" de conviure amb els corruptes. Però no.
L'ètica, o la massiva falta que ens afecta, és quelcom previ a la política. Llavors, quan sobre la corrupció hi sumes l'estratègia política, encara és pitjor el panorama, si cal. Perquè davant d'aquesta perversió general pareix que l'esquerra -amb l'excepció d'ERC- no s'adona que el perill, el vertader perill potencial, no és que el PP guanyi per majoria absoluta. Si així passàs, aleshores no passaria res, no seria cap drama per al "país".
Ni la meitat de les proclames actuals dels conservadors -respecte del català, per exemple- es posarien en pràctica. Això no és el perill. Ho és, tanmateix, que el PP no tengués majoria absoluta i que -com l'enquesta d'Ultima Hora de fa deu dies augurava- entràs a la Cambra un partit com UPyD que, amb un discurs regenerador, fos capaç de recollir vots de dreta, d'esquerra -aquí estan les declaracions de Ramon Aguiló al respecte, com a mostra- i, per descomptat, de la base -a Mallorca, entre 5.000 i 7.000- anticatalanista. Llavors, amb una aliança PP-UPyD que arribàs als 30 o més diputats, imaginin vostès el futur. I quan passi, donin les gràcies a PSOE i Bloc -i si algun lector vol, també al PP i UM- per haver obert aquest camí cap enlloc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El que trob és que hi ha molt de taliban per aquí que se dedica a clicar negatius o positius, obsessivament. D'aquesta manera és impossible mantenir un diàleg digne.
Payeras, comences a sortir de la gabia, enhorabona.
Si qualque cosa hi ha clara en aquest panorama és que no fer el que preconitza Payeras és una garantia total d'encert. Ja en el primer pacte de progrés va propugnar el desastre per a la coalició naïf dirigida per l'insegur Antich. El qual, mal duit per Jordi Bayona, va tenir esment de seguir els malastrucs consells lletra per lletra, fins el ple fracàs. Ara, des de fa dies en Payeras demana l'absurd: el suïcidi estèril de l'esquerra en virtut d'una pretesa "ètica" política de la qual ell, el vell defensor de l'estratègia d'UM i PSOE, n'ha esdevengut el màxim paladí. La política d'en Payeras és una política de paper, feta per a una minoria de lectors, però que a força de repetir-se pot esdevenir el "comportament políticament correcte", fent un favor monumental a la dreta.
Per una vegada estic a favor del que diu en Payeras, anam cap a l'abisme.
Es veu que segons en Miquel Payeras els actuals partits mallorquins ens duen a qualque banda... Només una aliança PP-UPyD ens duria cap a un forat negre que l'analista bateja com "cap enlloc". Té res personal aquest periodista contra UPyD per veure'l com l'únic perill d'aquesta comunitat? O també ens ha tornat nacionalista Miquel Payeras per la seva sacralitzación de la llengua? Sembla que una comunitat que administra prop de 3.500 milions d'euros anuals hauria de tenir altres prioritats que les lingüístiques, per això no es comprèn massa bé que la llengua es converteixi en l'element decisiu per estigmatitzar un partit. Això ho fan els nacionalistes, naturalment, però em pensava que Miquel Payeras ja estava curat d'aquesta patologia. I mira que parlar de "drama" per la possibilitat que un partit petitó tregui qualque diputat al Parlament, potser ens ho hauríem de fer mirar.
La veritat es que no s'entèn aquesta dèria d'en Payeras cap a UPyD. Si ara resultarà que un partit que no ha tocat mai pèl i que, pel que es veu a Madrid i al País Basc, únics llocs on té representació, fa un discurs centrat en uns principis que comparteix la majoria de votants del PP i PSOE, un partit como aquest és ara el perill del qual ens hem d'alliberar. Déu meuet!! Ni UM, ni PP, ni Blocs, ni PSOE, tal com estan deixant la política illenca, el perill per a la nostra autonomia, el "drama", que diria Payeras, és UPyD. D'això se'n diu anàlisi política... Un altre contrasentit: l'única crítica cap a UPyD prové dels seus plantejaments sobre la llengua, en cap cas sobre la resta de temes on també tenen opinió. Basta entrar a la web d'aquest partit (www.upyd.es/baleares) per temer-se'n que el discurs és molt més ric del que suposa Payeras. Potser el nostre analista no se n'ha temut a la vista dels pocs comunicats de premsa (per ser exactes, ni un) que publica el Diari de Balears i Ultima Hora que té l'honor de publicar. En fi... que si tant emprenya UPyD i els seus posicionaments al establishment potser ens caldrà fer un pensament i votar-lo. Bon Nadal a tots!!
Aquests del Bloc no tenen més amor que el càrrec. No en veuràs partir cap ni un, perquè ja veus com a l'Ajuntament de Palma fan més equilibris que una trapezista de circ perquè tornin les dues assessores acomiadades pels Nadal and PP. Volen el vot de Nadal--aquí no el descompten ni fan comèdies ètiques com en el Parlament--i sobre tot volen les cadires expropiades.
els d'erc són uns oportunistes amb afany de protagonisme i punt
Jas, i ara en Pajares festeja ERC. Ja no ens mancava més que això. He de confessar que el llenguatge hiperbòlic d'aquest homenet em produeix vertigen, sobretot d'ençà que sé, gràcies a ell, que gran part de la culpa dels desastres actuals és de la minoria radical catalanista, de la qual -sospit- dec formar part malgré moi.
No hi estic d'acord. De la mateixa manera que la corrupció no passa comptes a la dreta, no crec que tampoc en passi a l'esquerra. Vos pensau que els votants d'esquerra són "idealistes" i ja fa anys i panys que són tan pragmàtics com els de la dreta. Per tant, les coses continuaran igual, sense cap gran daltabaix, i com en les passades eleccions la cosa es dirimirà per un poc grapat de diputats. Potser que entri UPyD i arrabassi qualque diputat a UM o al Bloc o al PSOE o al PP, i efectivament ja l'haurem cagada. Però la corrupció o la falta de reacció de l'esquerra davant la corrupció, molt me tem que hi tendrà poc a veure.