Clàssics bèl·lics (1950)

"El soldat Li avança vers el pujolet. El seu cor batega amb força. Es troba nerviós, exaltat. La idea de matar un home, en aquest cas el seu primer soldat americà, el complau. Hom diria que, fins i tot, el domina un estrany i pervers plaer. Per tot arreu hi ha trets de fuselleria. L'alè de Li s'accelera. Aviat! Aviat! Ah! Allà hi ha un soldat americà. El seu cos sencer tremola. I Li avança, perquè no pot fallar. És un americà alt i rabassut. Un americà que nom Abner i que porta un ganivet fermat a la bota. L'americà descobreix la presència de Li i es gira vers ell. Això era el que Li volia. Un gran americà com a primera víctima! No es pot contenir un instant i estreny el gallet del seu subfusell. Dues bales surten de l'arma, però ni una més. L'americà, emb el pit dos cops foradat, té encara forces per prendre d'una manotada l'arma del nord-coreà.

Tremolant com un flam, tira lluny l'arma de Li i, després, agafa el ganivet de la seva bota, es fa una mica enrere i el clava destrament a la pitera del seu enemic. Havent fet això, vol tornar treure el ganivet d'entre les costelles de Li, però no pot. Li manquen les forces i, ja molt feble, vol pujar el pujolet per anar a la recerca d'ajut mèdic. Si aconsegueix de pujar-hi i dominar amb la vista la plana, algú haurà de veure els seus senyals d'auxili. Però el pujolet li sembla una immensa muntanya i cau rodant, costa avall, perdut el sentit, mort. Cau sobre el cadàver de Li. I els dos homes jeuen, finalment, l'un al costat de l'altre. Per la seva posició antinatural, hom pot observar que han colat la vida. Sabies Abner, mentre esmolaves el teu ganivet, i tu, Li, mentre netejaves el teu subfusell, que creàveu la mort absurda? I ara, que els vostres cossos han restat freds i els vostres músculs han tornat rígids... us agrada la mort? T'agrada la mort Humanitat?".

El text, acompanyat de vinyetes amb excel·lents dibuixos de Wally Wood pertany a la sèrie de còmics d'aventures bèl·liques Two-Fisted Tales, un precedent de la sèrie espanyola Hazañas Bélicas, de Boixcar. Apareixia per primer cop el 1950, el desembre, editada per Harvey Kurtzman i des del punt de vista gràfic sorprèn per la força dels seus dibuixos, destinats, des d'un punt de vista ideològic, a aportar idees no contràries a l'exèrcit però sí a la guerra i a la violència. Havien existit abans dues col·leccions de Max C. Gaines de temàtica bèl·lica, de molt bona acollida als Estats Units no només en els quioscs urbans, sinó també en el front de guerra, puix que eren historietes que pretenien animar la tropa, aixecar la moral dels soldats i minimitzar el frantasma de la mort.
Així doncs, la crueltat i futilitat de la guerra esdevenien l'eix central de les històries de Harvey Kurtzman i del seu equip editorial novaiorquès. Deu centaus de dòlar ben aprofitats.