En el fragor de la batalla, els missatgers arribaren a cavall de la tecnologia més moderna i anunciaren 'habemus pacte'. Després, que hi havia un codi ètic, i, en resum, que s'havia superat amb nota la crisi de govern. A partir d'ara, els illencs seríem justos i benèfics, a la manera de l'anterior Constitució. Uf, quin alè, el futur d'aquest govern semblava fermat i ben lligat, i les persones que ja començam a valorar la pau social ens colgàrem sense pensar en allò que ens havia mantigut en un seguit de malsons durant deu dies.
Però després, i tot aprofitant aquest pont benèfic, es comencen a sentir veus de mala jeia que, és clar, ens recorden que el codi ètic no serà aplicat a No Sé Qui, que el problema és més viu que mai a l'Ajuntament de Palma; que hi ha incompatibilitats personals que no es dissolen amb només bona voluntat...
I, finalment, Ramon Socias, delegat del Govern d'Espanya, deixa de banda la correcció política per envestir a la corrupció política. El seu discurs a l'acte de celebració de l'aniversari de la Immaculada Constitució, en lloc de divagar floralment sobre els valors constitucionals, sobre aquesta carta magna que emmarca drets i deures, i que ha duit la felicitat a la nació, etc, s'acara a situacions concretes en un discurs amb substància -quan estam acostumats a un brovet de clínica. El discurs, doncs, no fou la peroració edulcorada, previsible i lleugerament somnífera que solem esperar en aquestes transcendentals reunions.
Ans al contrari: desautoritza el famós codi ètic per insuficient -apedaçar, en diu-, i ho fa davant els seus autors. Estira les orelles als que es proclamen víctimes d'una caça judicial de bruixes -PP i UM-, i, mira que t'ho deia, assenyala el perill que els polítics arribin a fer oi a la ciutadania. Mai un discurs protocol·lari havia estat tan a prop dels sentiments del carrer.
Ben mirat, no-res de l'altre món, almenys no-res que no s'hagi dit de molt distintes maneres. Fins i tot deduïríeu que anuncia una possibilitat -que els polítics arribin a fer oi- quan ja és un fet en bona part de la població i vers un nombre no gens esquifit de polítics. Però la vàlua de la proclama ve amidada per la diferència entre allò que s'espera en aitals circumstàncies i el que va donar de si el discurs del delegat: i més si tenim en compte que molts han interpretat les seves paraules com a un posicionament en favor de l'avançament de les eleccions autonòmiques.
Un evangelista posa en boca de Jesús que aquest no havia vingut a dur la pau, sinó la guerra. És possible que Ramon Socias actuàs imbuït d'un intens esperit messiànic? Si fos el cas, hauríem de preguntar-nos si el representant del Govern de Zapatero és qui ha d'insinuar, suggerir o aconsellar solucions a la crisi, tota vegada que això respondria a una actitud intervencionista en total desacord amb l'esperit del propi Estat de les autonomies. El delegat del govern central ha d'atendre els assumptes del Govern central, però hauria de ser una mica més respectuós i delicat a l'hora de parlar de qüestions suscitades en el marc estrictament autonòmic. D'altra banda, ja els està bé que algú els recordi que corren el perill de fer oi. A veure si així no se senten tan guais.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En Socias no fa gens bé el paper que li van assignar. En el discurs comentat pixa fòra de test, per molta raó que tengui el seu discurs., i quan ha de garantir el dret de xerrar en català per tot arreu de les illes Balears i castigar als qui ho impedeixen, no sabem ni tan sols quines accions du a terme, si és que en fa alguna. Un altre polític lamentable...
En tots aquets anys de parlementarisme democràtic immaculat constitucional, la única intervenció a la tribuna d'oradors que vaig compartir (i comprendre que volia dir) va ser la que és i serà la més recordada del Sr. Labordeta diringint-se als escons del PP. Així, avui, aquí, i a tots els partits del nostre petit país (?) els podem dir, sense por a ser grollerots: Oi?. Caguera, feis!
Pens que els presents en el discurfs li han fet mal a les institucions, al poble, per tant com que vivim amb un estat de degradació pública de tal nivell, que molt bé recordar que els qui tenen el poder amb la circunstància, judicial a l´envoltant, millor ferien deixar-lo. Oi es poc. Ni El poder central ni l´autonòmic pot donar cobertura a n ´aquesta situació. Ni per sa cadira.....