Menyspreu

Nadal, el primer enemic del Pacte de centreesquerra, continua marcant els temps i no atura la tasca de corcó iniciada des d'abans de resignar-se a no ser batle. Amb la dimissió d'ahir aconseguí allargar l'agonia d'una esquerra que menysprea. I, certament i vist que actua com si res no hagués passat, el menyspreu sembla del tot merescut. Una esquerra incapaç de fer veure a la ciutadania que té sang a les venes i dignitat en el pedigrí i que no consent dimissions i malcriadures, canvis de consellers i bloquejos de lleis, absències compromeses i xous teatrals.

Una esquerra que vulgui aparèixer als ulls dels ciutadans com regeneradora d'una política que ha fet estraperlo amb el país, el paisatge i el paisanatge i, sobretot, que no segueix el guió que els estraperlistes marquen. Una esquerra que ha de liderar el PSOE talment entengués que té una marca electoral molt més forta que la dels seus socis. Però ja ho veis: els enemics els marquen els temps mentre se'ls esmuny la capacitat de generar il·lusió col·lectiva i de presentar-se com a governants i no com a condescendents pares de família.