El curs de les coses confirma que l'aigua té el capdavall comprat. Al marge de la intensitat en què Buils va envestir la Fiscalia i es manifestà convençut que una mà negra actua contra Unió Mallorquina en una magna operació contra els partits nacionalistes, la veritat és que l'aigua es va obrint camí a poc a poc, i en el seu frec deixa molta geologia en l'aire, nua. Les imputacions contra membres d'Unió Mallorquina no ens han de desanimar en l'heroica defensa del principi de presumpció d'innocència, més heroica en uns casos que en uns altres, però, en qualsevol cas, aquestes imputacions afecten tant el PP com Unió Mallorquina, que varen viure, la legislatura passada, del brou substanciós del pacte. Unió Mallorquina sempre està en algun pacte, més o menys explícit, i l'aigua segueix el seu curs, sempre atenent la veu que la crida vers al capdavall, un destí primigeni, senzill i profund. Indefugible.
Vist des de la perspectiva d'un ciutadà sense relacions directes amb la vida política, Unió Mallorquina s'està manifestant aquests temps com un gran misteri.
D'aquest gran misteri, en destaca un component, el de l'heterogeneïtat extremada de la seva militància. Per més que la formació sigui feta de material d'al·luvió, hi ha convivències que no acaben d'explicar-se per molt bona voluntat que hom hi posi. Sembla com si el partit fos un experiment de resistència dels materials: quina tensió es pot suportar sota la pressió de l'aparell judicial i fins on la innocència pot sobreviure a la proximitat endogàmica als qui pateixen la tensió. Què és Unió Mallorquina? Les el·lipsis, les metàfores, les al·legories i els eufemismes ja han perdut tota la seva capacitat definitòria. Mentre no arriben les sentències, no veig possible consensuar una definició d'Unió Mallorquina. És clar que una sentència no resoldrà tots els problemes semàntics, però almenys ens donaria una baula on agafar-nos.
D'alguna manera podríem dir que els problemes que Unió Mallorquina causa a la societat comencen per la mateixa nomenclatura. D'unió, ni n'hem de parlar. I, d'altra banda, hi ha tantes maneres d'entendre Mallorca, tantes maneres de sentir-se mallorquí, que ara per ara el gentilici ostentat per la formació no ens dóna gaire pistes. Després, tota la resta, amb dimissions o sense, amb trànsfugues situacionals, amb amenaces tàcites de qui està avesat a tenir la paella pel mànec però encara no sap que el mànec de vegades es crema. No dubteu que militen en aquest partit persones de vàlua inhabitual en la nostra classe política; i de rectitud exemplar: la qual cosa, en lloc de desembullar la troca, encara augmenta la substància d'aquest misteri que habita en les sigles UM. Si no l'entenem, si no se l'entén, serà difícil, en el futur, per a uns i altres, explicar nous pactes, conxorxes, conjuracions o qualsevulla manera de complicitat amb la participació d'Unió Mallorquina: tot plegat, molt més greu encara si tenim en compte que un partit nacionalista de centreesquerra ens fa tanta falta com el pa, si no volem ser devorats pels caníbals.
Misteriosa Unió Mallorquina
04/12/09 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El problema d'UM és que en realitat no té, ni tenia, un discurs nacionalista de bon de veres. Quan s'ha acabat l'oratòria de na Munar, els seus successors han mostrat el perquè de la seva militància (la crisi anterior ho demostra clarament) i només es preocupen per certs interessos i han deixat el discurs a "la mallorquina" de banda, no els importa gens ni mica cap idea de país, llengua o cultura, o així m'ho sembla a mi
Mestre Frontera, si estimar aquesta terra, aquesta llengua, aquesta gent, en definitiva, aquest país, i fer-ho de veres, és tot un repte (això que en diuen ser nacionalista), tal vegada més ho sigui encara defugir els dogmes de l´esquerra i de la dreta i posicionar-se en un centre ideològic que es defineix més enllà de l´exclusió dels extrems. No demonitzem la dreta, per molt que els nostres representants més propers s´encarreguin de desprestigiar-la cada dia, ni idealitzem l´esquerra. Hi ha forces tant a un costat com a l´altre que viuen amb extrema incomoditat l´existència d´un centre nacionalista amb potencial de futur. No li cerquem serrells acomodaticis (centreesquerra, centredreta) a l´essència del centrisme liberal (entès aquest en el seu sentit més humanista possible). Aquí hi pot convergir gent més progressista (una altra etiqueta amb bona premsa) i gent més conservadora (aquesta, amb no tanta, tot i el pòsit conservador que amara bona part d´aquesta terra, i que cal assumir, si se´l vol modular). Com sàviament diu el sr. de Cara avui mateix, si UM no existís, l´hauríem d´inventar. I si la destrueixen, o s´autodestrueix, l´haurem de refer.
Sr. frontera,d,acord amb el seu article. Si, un material d,aluvio de dretes que te la percepcio, a vegades inconcient, de no ser totalment d,Espanya, d,estimar mes lo nostre que els peperos, de tenir una certa conciencia de pais. Y Sr Frontera, surti de la ratonera mediatica espanyola, pensi en termes de Pais, no ens fa falta cap partit nacionalista de centreesquerra..ens fa falta un partit previ a aixo....un partit transversal, un partit tipus Reagrupament.Si un dia som estat ja ens repertirem els mobles, ara tot el reperteixen a Madrid.
Mà negra no... el que cal és un "mani pulite" que envii els nostres Andreottis a ca seva.
Jo me creia que UM volia ser CIU a Mallorca. Vaig acollir la formació d'aquest partit amb tota la ilusió d'un nacionalista moderat, i durant anys els he votat. Ara, però, no entenc ni què volen ser ni a qui volen representar. A mi no me representen, per tant no els vot. Si algun dia, d'alguna manera, tornen a ser (o comencen a ser) un partit nacionalista moderat, amb objectius polítics clars (NO ECONÒMICS, COM SEMBLEN TENIR ARA), tornaré a votar-los.
Guiem, estic totalment d'acord amb el teu article. Hi ha molta gent que pensa que és necessari un partit de Centre, escorat a l'esquerra. Aquesta legislatura pareixia donar una oportunitat a UM per a manifestar-se en aquest sentit. No ha estat així i ens ha decepcionat a molts. La regeneració D'UM no és possible amb els seus actuals dirigents, sense ideologia i amb una sola meta: Aguantar-se en el poder com sigui. Necessita una regeneració urgent. Antich farà un gran favor a la gent sana d'aquest partir, que com en tots en hi ha, si envia UM a l'oposició. La desfeta en les seves files serà grossa, però podria significar l'inici de la seva regeneració i d'un gran pacte nacionalista.