La llibertat i el minaret

Suïssa va votar la setmana passada contra l'aixecament de minarets en el seu paisatge públic. A partir d'ara es podran seguir construint mesquites, òbviament segons la regulació urbanística, però no podran tenir un minaret que destaqui, elevat, per sobre de les altres construccions. La prohibició, després del referèndum, esdevé constitucional, i constarà literalment a la Carta Magna de la Confederació Helvètica, acompanyada de la següent explicació: "Per a mantenir la pau entre les comunitats religioses". Els opositors als minarets -derivats de la dreta i dels partits cristians- expliquen que els minarets són "signes de dominació política i de voluntat de poder", per això temen una "discreta invasió" i pretenen així posicionar-se contra la sharia o llei islàmica. Pels impulsors de la prohibició és perillós el 5% de la població suïssa d'origen musulmà, i ho és perquè representa, als seus ulls, una amenaça contra la laïcitat i el respecte als drets humans.

La laïcitat -fonament de la modernitat política- és la que obliga a separar la religió de l'Estat, tanmateix, quan aquesta divisió es veu amenaçada, s'han d'adoptar mesures, les quals en cap cas poden minar els propis principis de laïcitat. És a dir, que a Suïssa han volgut atallar una amenaça -més ideològica que real, al meu parer- amb les mateixes armes contra les quals proclamen que volen lluitar. Si bé és cert que hi ha un Islam radical i excloent, també és cert que per atallar-lo no serveix de res prohibir-li la construcció de minarets en els seus temples. També hi ha un catolicisme tancat i inquisidor, i un ateisme vestit de laïcitat que també voldria esborrar del mapa tota traça de fe mística. Potser que, per altra banda, la prohibició suïssa no faci sinó exacerbar el frontisme, la divisió entre civilitzacions, el xoc entre les quals preconitzaven -sense gaire coneixement històric- alguns sectors de la dreta més carrinclona: com si el món estigués dividit en blocs compactes i homogenis, separats i incommensurables, irreductibles (com si fossin extraterrestres contra terrícoles) a un mínim comú denominador.

L'argument dels prohibicionistes és que hom no pot anar a un país islàmic i aixecar el campanar d'una església. I de fet és així, però aquest no és argument: no pots justificar un acte de barbàrie emparant-te en la ferotgia del contrincant. No podem rebaixar els nivells de civilització il·lustrada que hem conquerit -autonomia, laïcitat, humanitat, universalitat...- simplement perquè tinguin, ben presents i manifestos, una sèrie d'enemics, els quals, és cert, podrien aprofitar les escletxes que els permet el nostre esperit tolerant per mirar de fer passos cap a la demolició de la sacralitat que per a nosaltres tenen els drets de l'home. Alhora que els suïssos voten que no als minarets, els presidents de dues mesquites catalanes afirmen que estan disposats a patrocinar el referèndum per a la independència de Catalunya. No només ofereixen els locals sinó que també animaran -no sé si des del minaret- als seus fidels a votar pel sí.