Futbol i comunisme

Per això vaig veure un documental -Nostàlgics de l'RDA, al canal Viatjar- sobre el retorn, organitzat com a activitat pedagògica i turística, als llocs més absurds de l'Alemanya comunista: departaments secrets on la gent es perdia contínuament perquè no hi havia indicacions de les dependències, búnquers tan secrets que ningú no els trobava, mapes equivocats a propòsit per si queien en mans de l'enemic (l'enemic eren els ciutadans de l'RDA), presons i centres d'interrogatori on milers de persones eren tancades després de ser acusades del pitjor i més indefinible delicte, la dissidència.

Tot plegat, un descomunal disbarat, tan ineficaç com tràgic i car (només a Berlín est hi havia 50.000 membres de l'STASI per vigilar un milió de ciutadans), del qual només en queden les instal·lacions on encara es fabriquen uniformes, cartells, banderoles i insígnies d'estètica comunista (tranquils: són per al cinema).