Cervells i mòbils

Acte seguit cada un d'ells truca a un dels mòbils de la taula i, quan fa escassos segons que sonen, els grans de blat de moro comencen a convertir-se en crispetes a causa de la radiació dels mòbils, ben igual que si fossin dins un forn de microones. Els joves celebren amb alegria l'èxit de l'experiment, però jo em qued ben regirat perquè no m'imaginava que la cosa pogués anar així, tot i que sabia de les propietats calorífiques de les radiacions dels mòbils, ja que estan en el mateix rang que les que fan servir els microones, només que els primers van amb potències sensiblement inferiors.

He arribat a aquest vídeo a partir d'una notícia que parlava d'un estudi publicat per uns investigadors suecs que diuen haver comprovat que l'ús continuat dels mòbils modifica la quantitat d'una proteïna que té un paper rellevant en la protecció del cervell. Aquests investigadors diuen que han comprovat que la quantitat d'aquesta proteïna augmenta amb l'ús dels mòbils, encara que no es veuen amb cor de poder dir si aquest augment és per bé o per mal, això sí, no es poden estar de dir que el fet rellevant és que l'ús dels mòbils provoca modificacions en la composició del cervell, la qual cosa en si mateixa no és una bona notícia.

Ja fa molts d'anys -ben bé tants com que els mòbils són emprats de manera generalitzada- que periòdicament van i vénen estudis sobre la perillositat o no dels mòbils. Així, per exemple, encara no fa un mes que un equip de la Universidad Complutense de Madrid va publicar que els resultats de les seves recerques posaven en evidència que no hi havia cap relació entre l'ús dels mòbils i l'aparició de tumors cerebrals. I fa un grapat d'anys que les autoritats britàniques varen comanar a un grup d'experts un informe sobre la qüestió, que va donar com a resultat que no hi havia perill, però recomanava que els infants de menys de dotze o catorze anys no els fessin servir. Sense oblidar els moviments de veïns que rebutgen la instal·lació de repetidors prop de ca seva.

I així, de tant en tant, van sortint cosetes, la darrera a càrrec d'aquests suecs. Tot plegat ha col·locat l'ús dels mòbils entre els anomenats riscos fantasmes (phantom risks), al costat dels camps electromagnètics o, anys enrere, el tabac. El nom de risc fantasma vol indicar que hi ha sospites que el risc hi és però que no s'ha pogut provar la relació causa-efecte, com va passar durant molts d'anys amb el tabac, sobretot per la intervenció de les grans empreses tabaqueres. La comparació, certament esbiaixada, està feta simplement per indicar que cal continuar investigant i, sobretot, que no resulta gens sobrer seguir els consells relatius a l'ús dels mòbils i que poden ajudar a evitar-ne els efectes no desitjats. Uns consells que no llistaré aquí, però que són molt fàcils de trobar a Internet.

No puc acabar sense esmentar que l'any passat un dels premis Ignobel va ser compartit per dos equips que havien demostrat exactament el contrari respecte de com afectava la ingesta de cocacola i pepsicola a la motilitat de l'esperma: els uns deien que no l'afectava gens i els altres, que la reduïa molt. Val a dir que els primers varen ser els que demostraven que l'afectava i no cal ser gaire agosarat per deduir que va finançar les recerques dels que deien que no l'afectava.

Tot sigui que la cursa per demostrar que els mòbils comporten riscos per a la salut dels usuaris no generi material similar per a un altre Ignobel compartit. Mentrestant, potser seria convenient retenir la imatge dels grans de blat de moro convertits en crispetes, cada vegada que tinguin una conversa pel mòbil.