"Un dia de la tardor darrera,/ un card tot florit fou ferit per un llamp./ Va dir un ase: si encara hagués estat una pomera/ els quals fruits alimenten el meu amo,/ que graciós seria haver-la feta pols;/ però un card, quina llàstima! Va sentir això quelcom que passava:/ Mal et toqui pesta! -Cridà per tant a la bèstia./ Com un gra d'egoisme a la gent obre l'esperit!/ Tu ets, vell amic, menys ase del que diuen,/ i raones, justament, com un home".
Aquesta faula del francès Filleul des Guerrots ens posa al davant d'una trista realitat, el gran egoisme de l'ésser humà. Ho manifesta com a individu, com a membre d'una família, com a part d'un col·lectiu... Els governs de les nacions actuen sovint amb gran egoisme i el mateix fan els responsables de les ideologies i les religions. Cert que manca introspecció. L'home no es veu tal com és i encara que la justícia vol que ens mirem amb els mateixos ulls que miram els altres, l'egoisme hi juga el paper final.
És cosa de pensar que tot plegat es mou per un instint de milions d'anys, el mateix que mou les criatures a lluitar per la seva supervivència, O en altres mots, viure a costa dels altres. El famós adagi mallorquí, "mal d'altri rialles són.". És la mateixa sensació que podeu experimentar quan passau per la porta d'una església després d'unes exèquies. Ben sovint es converteix en animada tertúlia i hi ha fins i tot que al marge del drama familiar, riuen i celebren la trobada amb amics i coneguts, alhora que semblen feliços d'haver sobreviscut al finat.
I és precisament en el món de la faula que el tema de l'egoisme ocupa el primer lloc, tot i que els personatges són comunament éssers irracionals, encarregats però de donar una lliçó als éssers humans, doblegar-ne l'orgull i posar-los a pensar. Narrativa, simbòlica i dramàtica, la faula arriba al lector des de la més llunyana antiguitat. Nasqué a l'Orient, Vichnú-Sarma i Somadeva, amb aportacions bucòliques i didàctiques conreades a l'Índia i on el relat contra l'egoisme és d'una manera o altra majoritari. El mateix hem d'advertir en els contes d'Esop a Grècia o de Fedre a Roma.
És curiós que en mans dels retòrics fos menyspreada la faula, de manera que quasi va desaparèixer i d'això en podem treure les corresponents deduccions. Tan orgullosos eren els retòrics? La gent té por de psicoanalitzar-se, de reconèixer qui són i com són dins el maremàgnum de la humana natura. Gellert, Gleim, Druden, Gay, Lamote, La Fontaine, Roberti, Pignoti, Iriarte, Samaniego... El fabulista, com el que avui comentam, sap explicar un apòleg en versió breu, però que arriba a tothom, amb un llenguatge clar i elegant, punyent i curiós. De tot plegat surt la gran lliçó. La societat humana progressa tècnicament però mai ho farà en justícia mentre l'egoisme sigui la norma de qualsevol decisió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.