Victòria Fullana, en el seu llibre Son Banya real i sense mites, ens ofereix una visió entendridora de les persones glapides al femer de la droga. Al mateix temps, ens recorda que les càgoles més pudentes són les dels salvadors. Arran del llibre, he tingut la sort de parlar amb la coratjosa apòstol dels gitanos. Una hora de posar en pèl les confidències, em trenca el misteri de Son Banya.
La revelació que més m'impressionà fou la descripció de la desfilada de compradors de la droga, que ella calla totalment en el seu llibre, i que contemplava cada dia immersa dins les venes del poblat gitano. Conta que molts de pics s'amagava per no topar-se amb cares conegudes, conegudíssimes!, de gent que en públic predica contra la droga.
Les matrícules dels grans cotxes revelarien més secrets que mil escorcolls als palauets dels presumptes lladres dels nostres cabals públics. Hom ho comprèn: els honorables narius no poden aguantar el mono de l'esnifada, però no sempre funcionen les valises diplomàtiques o policials. Aleshores, els xofers de confiança han d'acudir al femer dels drogates miserables. Mallorca, t'hem destrossat, però els teus déus s'han venjat enviant-nos una plaga de governants imbècils, lladres i drogats.
El Son Banya que calles
15/11/09 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Com sempre, és un luxe llegir els comentaris de Jaume Santandreu. Per damunt de les organitzacions multisubvencionades, està la realitat, crua i nua, de la que ningú no en parla, perquè sembla que a tothom interessen molt més unes graneretes de merda del palauet. Hi ha una altra societat que viu amb fàstic el dia a dia i lamenta que cap dels mitjans de comunicació no es cen trin en allò realment important. El periodisme ha perdut el nord. Ja no hi ha connexió amb les persones, només beuen de les mamelles judicials i polítiques (quin avorriment!!!). Tot plegat, una mica fastigós i massa simple. Per sort, Jaume Santandreu ens centra de tant en tant. Com ja he dit, un luxe de col·laborador.
La sensació que tinc és de decadència, apocalíptica com diu en Cristòfol Serra, de que això s'acaba. L'imperi romà era una broma comparat amb el món d'avui. Em feu, em faig, oi.
...imbècils, lladres i drogats... sí, però protegits! Voleu dir que la policia no te filmats tots els cotxes que anaven a comprar droga? Voleu dir que no se sap ben cert la relació de ionquis de luxe que tenim? Voleu dir que no hi havia polítics, però també policies i jutges? Un llibre que calla el 50% del problema de la droga: els consumidors són tan "problema" com els traficants, deu ser això: mig llibre i pus!