Una reeixida aventura periodística

Fa 10 anys vaig participar d'una exitosa iniciativa editorial. L'abril de 1999 apareixia "NOVES, setmanari d'informació general de Mallorca". El director era Pere J. Costa i el redactor en cap Francesc Seguí. Amb el primer havia compartit escola, escoltisme i militància clandestina; amb el segon havia coincidit a "Sa Lavativa" i a ERC. Al costat hi havia Rafel Miquel, dels Verds i advocat laboralista; Pere Polo, de l'STEI, i Joan March, del PSIB i apotecari, tots fora de la política activa. La diversitat ideològica confluïa en un objectiu: foragitar el PP. Des de les primeres eleccions autonòmiques de 1983 la dreta tenia el poder i calia rodar clau als vicis. Malgrat el baf de corrupció (Bon Sosec, Calviagate, Brokerval, Fundació Illes Balears, túnel de Sóller, ISBA, DOT...), les enquestes concedien al PP una còmoda majoria absoluta. NOVES pretenia una missió gairebé impossible: incidir sobre l'abstenció i donar moral a les barriades i als pobles on l'equilibri era fràgil.

Analitzàrem els resultats dels darrers anys per treure el màxim profit de la tirada de 20.000 exemplars repartits en bustiades selectives. Els col·laboradors cercàrem aportacions econòmiques i publicitat. Teníem consciència del paper de David, perquè competíem en inferioritat amb la tasca de Javier Mato, totpoderós controlador de la premsa illenca, i amb "Illespress", la revista obscena del PP subvencionada amb doblers públics i dirigida per Antonio Alemany. La pàgina 2 presentava un Editorial de combat, inusual a Mallorca, i, al peu, una vinyeta, "L'acudit d'en Balutxo", una secció que elaboràvem Jaume Sastre, Josep Palou i jo. En Pep era el celebrat dibuixant desconegut d'uns acudits sense manies que es dividien entre forts i molts forts. No ens podia tremolar el pols, perquè la situació no estava per ambigüitats.

En el número del 29 d'abril, Xisco Seguí destapava un fet que incidiria a les eleccions. Es tractava d'una amagada publicació institucional del govern, "Baleares, la niña de tus ojos", distribuïda només a les cases de Balears d'Amèrica. Tot i la reclamació del periodista, el govern es negà a declarar el cost d'aquell pamflet propagandístic del PP. Un primer exemplar es publicà el desembre de 1998 i el segon, i darrer, el març de 1999. Ambdós eren una hagiografia del poder amb l'objectiu de facilitar la nacionalitat a fills i néts d'emigrants illencs per obtenir el seu vot! Ensabonat per Miquel Segura, cap de premsa de la Conselleria de Presidència i director del luxós fulletó, Jaume Matas instava la inscripció "en el Centro Español de Residentes Ausentes paso primordial para ejercitar sus derechos y beneficiarse de cualquier iniciativa del Gobierno". Els "derechos" eren la tramitació del vot; la "iniciativa", viatjar de franc a les illes.

A l'interior hi havia un ensucrat reportatge de les visites de Matas i Rosa Estaràs als casals de La Plata, Rosario, Uruguai i Santa Fe, i una especial atenció als amics del PP (Romeo Sala, de l'irregular golf de Pula, és un exemple). Al final, un destacat explicava el mecanisme per obtenir els grans beneficis de tenir nacionalitat espanyola. Encara avui, rellegir aquella revista repugna qualsevol esperit democràtic. Si el s. XIX el cacics compraven el vot, ara se'n fabricaven de nous amb viatges pagats amb doblers públics. L'article de Seguí provocà reaccions. L'intrèpid sindicat "Unió Obrera Balear", un ens democràtic clau dels darrers vint anys, havia aconseguit d'Argentina exemplars de les revistes i les va divulgar amb una campanya a Formentera, punt àlgid de la maniobra. En lliuraren còpies a Pilar Costa i a la premsa. L'operació romania desemmascarada i va ser la gran protagonista de la campanya electoral. Dia 13 de juny, contra pronòstic, Jaume Matas perdia el poder. Havia fet malbé la majoria absoluta.

Dos dies després, NOVES informava que el govern amagà la victòria fins a la matinada de dia 14 per evitar la festa de celebració. També destacava el vot de Formentera a favor de la coalició progressista, determinant en el resultat final. A l'interior, Xisco Seguí recordava que NOVES destapà la feina de claveguera del PP de fabricar vots incauts d'importació i informava que Antoni Diéguez del PSIB-PSOE, Miquel Àngel Mas del PSM i Jaume Bueno d'EU denunciarien la maniobra als tribunals. Calia eradicar accions com la que s'anomenaria operació Mapau.
El nou govern delatà inexperiència en gestió i bregues de líders. L'antítesi de NOVES: gestió eficaç i nul protagonisme. El setmanari continuà fins al novembre i, en digital, un any més. S'havien aconseguit les fites. "Baleares, la niña de tus ojos" i "Illespress" varen desaparèixer del mapa, però sobretot s'havia assolit el principal objectiu: la regeneració democràtica! Ja fa anys que Pere Costa i Xisco Seguí moriren, ambdós joves, sense rebre cap reconeixement, l'agraïment ni que fos, de cap partit polític. Altres es penjarien les medalles. Tanmateix, els de NOVES no volien flors!