Joan Melià15/10/09 0:00
TW
0

Sovint hem de sentir a dir que la gent que defensa la llengua catalana és tancada i excloent. Si un ho mira sense prejudicis previs arriba necessàriament a la conclusió que, en general, aquesta atribució està mancada de fonament i capgira la realitat. Si fos com diuen, com hauríem de qualificar l'actitud dels qui reclamen l'exigència de coneixement i ús d'una altra llengua fora del seu territori històric. Promoure la difusió del coneixement del català entre les persones que s'instal·len a les Illes Balears no és una actitud excloent, sinó més aviat inclusiva ja que, feta aquesta passa, la integració esdevé sòlida. El català no es proposa com a instrument de separació, sinó precisament d'unió; no és una barrera, sinó un pont, encara que n'hi hagi que el vulguin presentar com a intransitable.

Un exemple nítid d'aquest resultat integrador es pot extreure d'una informació de diumenge en aquest diari. Es tracta de la notícia de la celebració a Calvià, tot i les adversitats, de la festa d'inici de curs de les activitats de Joves per Mallorca. S'hi informava que els nous portaveus eren Clara Kellner, Antoni Oliver i Carme Sánchez; una triple combinació de llinatges autòctons i immigrants que, ni feta a posta, en mostraria millor el caràcter inclusiu i integrador. La procedència immigrant (estrangera i espanyola) de les joves que duen els llinatges Kellner i Sánchez, no sé si és immediata (com la de la presentadora de l'acte, Cathy Sweeney) o llunyana, ni si els aparellen amb cognoms autòctons, però és igual; en qualsevol cas la imatge és la mateixa i és igual si ha estat en la seva la generació que s'ha produït la integració o en la del pare o del padrí. Són exemples que gent d'origen forà ha sabut trobar vies d'integració lingüística. Perquè existeixin aquestes vies és necessari una combinació adequada del comportament dels ciutadans, el model lingüístic escolar i la regulació de l'acollida dels nouvinguts i dels drets i deures lingüístics de la societat en general.

Una de les vies que facilita la integració és una oferta suficient de formació lingüística per als adults immigrats. Perquè una llengua s'usi socialment és necessari que n'hi hagi un coneixement ampli entre la població. Ningú parla una llengua si no en sap; però, a més, en casos de minorització, poca gent la parla si l'interlocutor, tot i que l'entengui, no la sap parlar bé. En el nostre cas, a més, cal suplir les necessitats de la població autòctona que, per les circumstàncies sociolingüístiques i polítiques conegudes, en té un coneixement acadèmic baix. Recompondre una destrossa sempre és més complex, lent i costós que provocar-la; també en sociolingüística.

Contràriament al que pot semblar, en les etapes de crisi econòmica la demanda de formació creix. També la demanda de formació lingüística; ja sigui perquè n'hi ha que disposen de temps per fer una formació que abans no podien o perquè veuen que amb aquesta formació tenen més possibilitats laborals. Actualment la demanda de formació en llengua catalana per a adults satura l'oferta i sembla que, per la crisi, en lloc d'ampliació hi haurà retalls dels recursos que s'hi destinen. La crisi, però, no n'és la causa profunda. L'escandalós dèficit fiscal amb l'Estat és el que impedeix, entre moltes altres coses, respondre adequadament a una necessitat tan bàsica com la d'integrar els nouvinguts i alfabetitzar en la llengua pròpia els adults autòctons. Però, a part d'això, seria lamentable que el govern d'ara no fes evident que percep aquesta prioritat i l'oportunitat que suposa la conjuntura actual...