Paraules i gestos

Mentre Risto Mejide fuetejava (dilluns nit, al G-20, tele 5) ni més ni menys que el president Obama, instant-lo a tornar el Nobel, al canal Història feien el primer episodi d'Els secrets del llenguatge corporal, mirant de convèncer-nos que un 93% de la nostra comunicació surt dels gestos del cos i només un 7% de les paraules. La hipòtesi inicial sembla excessiva, i les explicacions dels experts no la remataren pas, ni les imatges del trio Clinton-Arafat-Barak aturats davant una porta i empenyent-se perquè els dos darrers estaven convençuts que "el darrer que entra és el guanyador".

Més explícites eren les imatges de Nixon a la famosa roda de premsa amb els directors dels diaris nord-americans, quan mostrava amb el cos, i sobretot amb les mans, una derrota que les paraules no podien dissimular, i això que algunes paraules eren per nota, com allò que "la gent té el dret de saber si el seu president és un pocavergonya". Me'n quedo, del doc, amb el consell de saludar sempre encaixant les mans "sòlidament" (hi posen l'exemple d'Elvis, quan pagà per ser rebut justament per Nixon), però no amb això que hi hagi "una ciència del llenguatge corporal".