Temps de bunyols

"¿Qué pasa en el Congo? Que a blanco que pillan lo hacen mondongo!". Entesos? I tant! De moment, l'Honorable Antich ha situat el clarinetista Dodó Escolà a la llista dels seus filòsofs més preuats. A posta ha estat deu dies sense moure ni les parpelles. "¿Qué pasa en el Congo...?". Ja ho sabem. UM havia abandonat les seves responsabilitats en el Consell de Mallorca (irresponsabilitat absoluta!) i el President no en sabia res perquè escoltava música de mambo. "¿Qué pasa en el Congo...? Oh, yeaa..! Qué a blanco que pillan lo hacen mondongo!". Val més passar per despistadet que fer de Pere Mateu i trobar-se enmig del foc creuat de quatre aficionats que tiren a un conill i maten una guatlla. Davant la crisi del Consell de Mallorca, el President mira cap a Madrid. Escolta Sor Pepiño Blanco, i Sor Pepiño Blanco no en pensa ni una de bona. Què passa si, per donar estabilitat a les institucions, s'aplica a les Illes Balears un pacte de salvació nacional idèntic al d'Euskadi? Impossible! Concretem: del tot impossible.

Tanmateix, de més verdes n'han madurades. Al cap i a la fi el Molt Honorable Antich i Josemon Bauzà tenen quelcom en comú: ambdós són del Reial Madrid. Sí, sí. I tant! Que ningú m'acusi de portar dues copes de més. Dic la veritat. En el cas de Bauzà, és lògic. La seva biografia canta, no podia ésser d'altre equip. En canvi, la del President no s'hi adiu gaire. Que reflexioni, el President, perquè les aficions equívoques poden fer més mal que el tabac. En tenim exemples ben actuals. Entesos...? Entesos. Josemon Bauzà va ésser a Madrid i va saludar Rajoy. I Don Mariano va dir-li que UM ja dirà coses, si vol, de cara a un govern conjunt, perquè el Pepé no té pressa per governar. Jaume Font opina igual. D'això se'n diu fer-se els desmenjats amb talent, perquè no hi ha conservador que no somiï a recuperar la clau del rebost. I fan mans i mànigues per aconseguir-ho. Josema Rodríguez aspira a renovar el partit des de Cort, cosa que també està disposat a fer Herr Fiol. Veritablement es veuen capacitats de purificar l'ambient tant o més que un Pato Power...? Ja! De l'un i de l'altre en coneixem la tela, la pitjor del teler. D'altra banda, UM pretén netejar el Consell de Mallorca.

Ens ho han fet saber diversos portaveus després d'una setmana llarga de fer el burot. Volen reduir el nombre d'alts càrrecs de la institució (els ho avanço: petició inacceptable!), garanties que se satisfaran als proveïdors els deutes pendents i, molt probablement, encara que no ho diguin per no guanyar-se fama d'esquiterells, el compromís dels seus socis de govern de no deixar finestres obertes perquè passen corrents d'aire i hi ha papers per tot. Ja ho val! Ja ho val amb la gent d'UM! Francina Armengol guarda la cadira als tres consellers que han fet la geniada. No pot fer res més per tenir-los contents, perquè el sou encara el cobren íntegre. I la raó...? Tenen una unça de raó? Pensa tu. En aquest embolic dels darrers dies, de desitjos dissimulats, d'ambicions sense fre, de silencis mals d'entendre amb el President escoltant mambo per pura supervivència, sols s'entreveu una veritat irrefutable: en temps de bunyols i bunyolers i bunyoleres, el bunyol més gros l'ha fet UM.