Orange, lladres i estafadors

El mar telefònic és ple de pirates. Corsaris que et roben el temps, la paciència i els doblers. Són filibusters amb poders màgics que els permeten saber quan telefonar per interrompre aquella sesta setmanal que mai no pots fer. Poden veure perfectament quin dia i a quina hora ets a ca teva fent el sopar i cridar-te en el moment en què s'hauria de treure la pasta o les patates del foc. Podries deixar el telèfon sonant, però justament a aquella hora esperes una telefonada important o tens un familiar malalt. Ells també ho saben. Sovint, envien pirates robòtics a fer la feina. "Digau?". Si aquell horabaixa estàs despistat i dius un segon "digau", el robot passa la telefonada a un humà que t'ataca amb una oferta del que sigui. I alerta si hi manifestes el més mínim interès. Al cap d'uns dies tornaran a telefonar. I quan els diguis que si no t'ho envien per escrit no en vols saber res, s'empiparan i llavors no només et fotran el temps.

A mi la companyia Orange, propietat de France Telecom, em va segrestar la connexió ADSL. Sense cap mena d'avís, un dia em trob que no funciona internet, telefon a la companyia amb qui tenia el contracte i m'expliquen que una altra m'ha segrestat la línia. M'havien fet slamming: la meva línia havia estat traspassada a un altre operador sense el meu consentiment. M'advertiren que en els propers dies rebria un paquet que contenia un nou router i que si l'acceptava seria com si hagués signat el contracte amb ells. Mentrestant, em vaig haver de tornar a donar d'alta... ho vaig denunciar i no va servir per res. Més temps perdut, robat. Qui ordena aquest univers kafkià tant al mil·límetre com perquè els que sempre perdem davant les companyies telefòniques siguem els usuaris? Els mateixos que deixen que televisions com La Sexta, Cuatro, Telecinco o Antena 3 facin pseudoconcursos en què es roba a la gent descaradament? I després hi ha directius/propietaris d'alguna d'aquestes cadenes que diuen ser d'esquerres. Els apèndixs escrotals d'algunes persones no coneixen fronteres.

El millor de tot plegat és que en el moment de l'slamming (dit així sembla un esport o una postura sexual: "He quedat amb la Jennifer per fer slamming!") jo tenia contractat el meu mòbil amb Orange. Al servei de desatenció al client em van marejar d'una banda a una altra sense mai no poder trobar ni el departament ni la persona que em pogués solucionar res de res. La seva inutilitat va quedar encara més manifesta quan vaig canviar d'entitat bancària i no van apuntar bé el número de compte nou. En lloc de telefonar-me per apuntar-lo bé, m'avisen que he de fer el pagament a través de transferència o amb targeta. Val, els dic, però us podríeu apuntar el número de compte bé per a la propera: no. Pag amb targeta i, després de tanta incompetència i hores perdudes escoltant aquella maleïda musiqueta, decidesc donar-me'n de baixa. Llavors et telefonen per oferir-te gratis el mòbil que tu vulguis. Dius que no, que és massa tard, i ells posen en marxa un pla per robar-te encara alguns euros més. Vet aquí com ho fan: durant les vacances, quan ja era d'una altra companyia i no tenia accés a internet, em telefonen per dir-me que tampoc no poden cobrar la darrera factura.

Els dic que pagaré en tornar a ca nostra. El primer que faig en arribar és fer una transferència, però no n'hi ha prou. Al cap d'un parell de dies rep una carta advertint-me que si no pag passaré a una llista de morosos. Telefon tot d'una a l'empresa que m'envia la carta per explicar-los que ja he pagat. Al cap d'una quinzena rep una factura d'Orange en concepte de "despeses de cobrament". O sigui, aquesta colla d'escurabosses resulta que no són bons per cobrar-me una factura al meu número de compte, però després no tenen problema per cobrar-se un recàrrec. A més de lladres, mentiders.

I ara estic en aquest punt, gastant un altre pic temps i doblers per combatre aquests pirates. Indefens, perquè només puc parlar amb ells a través d'un número de mòbil: dissabte em van tenir esperant més de vuit minuts i em van acabar penjant fingint que s'havia tallat la comunicació. I sé que si present denúncia no em servirà, un altre pic, de res. I què vols en una societat on els prohoms de la terra condecorats per sengles governs s'anomenen Millet o Cañellas? Idò això, una mar de pirates on ningú no et defensa dels atacs corsaris perquè sovint els que els haurien de vigilar són molt pitjors, molt més professionals. Lladres de veres, com els definia en "Gosti Lladre" a la rondalla recopilada per mossèn Alcover: "Només agafen es beneits, es qui roben poc! Robau molt, veureu com no vos aplegaran". De tota manera, quina alegria quan en pesquen un!