L'infermer mallorquí i el moribund aragonès

Divendres. 13.30 hores d'un dia assoleiat. S'obre el teló. La Fira internacional de teatre d'Òsca, a les seves darreries, comença a mostrar certs símptomes d'esgotament. Encara no ha arribat l'hora de tancar, però ja són molts els estands -alguns venguts de ben lluny- que comencen a plegar veles. Fins i tot la vagina gegant que durant una setmana ha precedit l'estand de la companyia madrilenya Bailarinas por el tejado (una vagina on podies entrar emulant la sensació de tornar a nèixer per començar de nou) quedà desinflada i arraconada en una cantonada. Però les Balears insistien a continuar la festa. I ho feren a base d'ensaïmades, de sobrassada, olives trencades, galetes quely, embotits variats i bons vins de la terra. El palau de congressos abandonà el seu estat moribund i la Fira d'Osca reviscolà momentàniament. Aquests de les Illes sí que s'enrotllen!, devien pensar molts amb el bigoti tacat de blanc ensaïmada.

Divendres, 17.00 hores. L'enterrament ja és imminent. És tan buida la fira que fins i tot l'equip de televisió d'IB3 ocupa l'estand de la companyia danesa Granhoj Dans i hi instal·la un rudimentari estudi de gravació. Hores més tard, un jove vestit amb falda escocesa, pensant que era de la companyia, féu l'intent frustat de la contractar-los. Un pic més, les Balears apareixen ambulància en mà i miren de reanimar una fira que durant 5 dies ha acollit més d'11.000 visitants. Ho fa amb els versos de Biel Majoral Vos diran que som el dimoni, perquè no cregueu en mi, del Showcase que Alejandra Giménez féu de La Ignoràcia.

El director general de Cultura, Pere Joan Martorell, no se'n perdia ni una, i acompanyat pel seu homòleg a Aragó, Ramon Miranda; i la regidora de cultura de l'Ajuntament d'Òsca, Teresa Sas, esperaven el dolç final de la Fira. A la mateixa hora, al bar, els darrers supervivents de la massacre, seguien atentament el duel entre Madrid i Rio de Janerio. Davant el veredicte final. Ni llàgrimes ni crits. Divendres. 20.30 hores. Teatro Olímpia. Escena Final. La Fira, pròpiament dita com a tal, ja fa hores que és morta. Però les Balears encara tenen ganes de donar el toc de gràcia final. Un veritable cop de puny a la panxa és el que provocà Petit Ball, el darrer espectacle de la companyia de dansa Au Ments i que, basat amb la Guerra Civil i la Postguerra, féu rodolar, ara si, les llàgrimes entre els participants a la fira i públic en general.