Fa uns dies es va fer públic que el Ministeri de Cultura del Govern de Madrid subvencionarà especialment les pel·lícules que estiguin dirigides per dones. Això significa que, en igualtat de condicions pel que fa a la qualitat artística probable d'una pel·lícula encara no realitzada -però que pretengui una subvenció- el projecte dirigit o realitzat per una dona, o escrit per una guionista, passarà per sobre del que presenti un home al mateix concurs d'ajudes públiques. ¿És això legítim? ¿Està ben plantejada aquesta filosofia de la igualtat? Al meu parer, hi ha un problema de comprensió del que significa "la discriminació positiva".
Perquè aquesta entri a jugar hi ha d'haver una desigualtat discriminatòria en el camp d'activitat que pretén anivellar-se, cosa més que dubtosa en el cas que ens ocupa. Òbviament pot haver-hi més homes que dones dedicats a la direcció cinematogràfica, o a la producció i escriptura de pel·lícules, però això no significa que dins aquest mercat hi hagi discriminació: no conec cap dona que senti, a dia d'avui, que el seu sexe li posa un impediment a l'hora d'emprendre cap tipus de carrera, ni dins el camp de l'estudi, la investigació, l'alta empresa o la creació artística. Una senyoreta que dirigeix una associació de dones cineastes, ha considerat, però, que els ajuts estan justificats, ja que s'han de corregir "les desigualtats que crea el mercat".
Certament, el mercat crea desigualtats, però retreure-li-ho és no entendre la seva funció i naturalesa. El mercat està per crear riquesa, no per redimir els sexes. Ha estat el mercat, és a dir, el públic, qui ha fet d'Isabel Coixet una directora de prestigi internacional, i jo, o qualsevol home que pretengui dirigir una pel·lícula, no puc demanar igualtat de tracte ni de salari amb ella: és un problema de mercat, l'èxit de públic de les pel·lícules de Coixet és el que crea aquests desnivells. I si ella no arriba a l'Òscar que sí que aconseguí Amenábar no és per culpa del seu sexe, sinó de les seves pel·lícules.
El mercat sempre crearà desigualtats: sempre hi haurà una escriptora d'horroroses novel·les roses que guanyarà més diners i rebrà més grans bestretes pels seus llibres que no el novel·lista sublim i reflexiu; sempre hi haurà l'escriptor de best-sellers gòtics que guanyarà més que la poetessa finíssima. El mercat no reparteix en funció de mèrits artístics ni de qualitats ni de sexes, sinó en funció de vendes. I en aquestes tant poden guanyar els homes com les dones: el públic no tria la pel·lícula en funció del sexe dels responsables dels films. Sempre algú guanya més que un altre arrel de la sort comercial, no de valor artístic.
Potser és per això que molts intel·lectuals odien el capitalisme: aquest és cec a la vàlua estètica i només entén del que motiva més o menys transaccions. La desigualtat del català sí que és de tal naturalesa que pot motivar un ajut públic per a la creació en aquesta llengua: però no una desigualtat en el món del cinema, la qual no es deu a cap discriminació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perquè encara hi ha un ministeri de Cultura? Parabéns, Rio!
Estic totalment d'acord amb Comes. Una cosa és la justícia social i l'altra les lleis que regeixen el mercat del cinema. La política de subvencions al cinema del Ministeri de Cultura, la seva intervenció selectiva i partidista, ha produït una endogàmia que, encara que s'associa sempre amb les esquerres, la practiquen també les dretes quan tenen el poder. I no crec que tengui res a veure amb la condició sexual dels benefiats o els perjudicats. D'altra banda, crec oportú recordar que la ministra que ha fet la proposta que esmenta Comes, a més de dona, és guionista de cinema.