EU, Bloc i futur

Aquest cap de setmana EU ha iniciat el seu procés de refundació número... bé, deixem-ho en un més. La idea, com sempre, és "obrir-se". Hi ha processos que s'eternitzen tant en el temps que acaben per ser poc creïbles. Estam davant d'un d'aquest tipus? El fàcil seria respondre que sí, però no és tan senzill. La situació d'EU és molt complicada i necessita aclarir-se ella mateixa per llavors poder oferir al PSM quelcom tangible perquè la direcció d'aquest partit ho doni a les seves bases per poder mantenir viu el Bloc. Que al cap i a la fi això és el re de tot. Qualsevol altra anàlisi seria del tot sobrera. Si hi ha Bloc, EU sobreviurà. Si no, no. Així de senzill. Bé, EU o el que sigui i es digui la nova EU novament renovada.

Al capdavall, l'anàlisi també comporta parlar de l'espai a l'esquerra del PSOE. Per a tots els partits d'aquest àmbit, aquesta legislatura està sent terrible per als seus interessos. Han demostrat que no són capaços de mantenir el seu discurs regeneracionista perquè fan prevaldre el pragmatisme de mantenir-se en el poder com sigui, oblidant, emperò, que d'esquerra pragmàtica amb el PSOE tot sol ja n'hi ha per regalar. Serà molt difícil que puguin tornar a aixecar banderes contra la corrupció quan hi estan convivint esquena contra esquena per no caure. I per altra banda, si una altra gran bandera, com va ser Son Espases, també ha estat arriada des de bon començament, què pot oferir aquest espai el 2011 que no ofereixi el PSOE? Oferir pot oferir el que vulgui, naturalment. Però amb credibilitat suficientment contrastada com perquè els seus votants puguin estar segurs que hi haurà coses que "per aquí no passarem"? La resposta és òbvia.

El drama de l'esquerra del PSOE com també, per altre costat, del nacionalisme, és que el seu espai es va delimitant cada vegada més. No es tracta d'una opinió, sinó d'una mera constatació de la realitat. Els partits d'aquest àmbit han provat en els darrers 15 anys tot tipus d'aliances preelectorals i sempre que han pogut s'han unit postelectoralment. Començà el PSM coalitzant-se amb CiU el 1994; s'aliaren per governar el Consell (amb el suport extern d'EU) amb PSOE i UM entre 1995 i 1999; EU s'ajuntà amb Els Verds el 1999; entre 1999 i 2003 tornaren a governar junts aliats a la vegada amb socialistes i UM; a partir de 2004 -després de la derrota de 2003- iniciaren els moviments de convergència que culminaren amb el Bloc el 2006; el 2007 es tornaren a ajuntar amb nacionalistes i PSOE per governar; el 2008 trencaren la unió de 2007 separant-se entre esquerrans (EU-Verds) i nacionalistes (tots junts) per anar a les urnes generals, que els digueren que poc que pesen tots junts i per separat i, finalment, el 2009 cadascú va fer camí pel seu compte...

Són tres lustres d'experiments que s'han resolt amb una evidència incontestable: cada cop tenen manco vots i manco espai. UM té un projecte diferent a la resta i no és cohesionable amb cap altre. Però tots els altres saben perfectament que per separat tenen poca cosa o res a fer, i junts no els serà fàcil. Aquesta vegada, almanco, pareixen haver entès que qualsevol nou experiment -inclòs el de retornar a cada un pel seu costat- requereix de prou temps per preparar-lo perquè pugui anar bé. Si efectivament EU fa la passa abans referida i el PSM pren a la fi la decisió de què fer amb el Bloc d'aquí a un mes o dos (sigui la que sigui) tendran temps, junts o per separat, per aclarir quines banderes han d'aixecar i que, essent realistes, puguin mantenir en alt passi el que passi. Si no és així i no prenen una clara posició ara, entre l'arriada generalitzada de les banderes de 2007 i la poca previsió, el seu futur serà molt pitjor que el magre present.