El debat agrari

Però, si més no, crida l'atenció en un debat polític tan centrat, quasi de manera obsessiva, sobre el model territorial que no interessàs el sosteniment de l'activitat que, per definició, manté viu el territori no urbà. Allò que en urbanisme s'anomena sòl rústic era, i és encara, un "terreny de ningú"; no un terreny destinat a les activitats primàries que li són pròpies i que al llarg de la història han modelat el paisatge, sinó una reserva de sòl urbanitzable. Afavorir les activitats agràries es contradiu bastant amb un model econòmic que veu el territori sobretot com un espai a valoritzar urbanísticament. I així ens va.

Ara, afortunadament, en el darrer debat sobre l'orientació política general de la comunitat, el tema agrari ha aflorat una mica. No molt, com si s'hagués de demanar disculpes per parlar-ne, però cosa s'ha dit. El president del Govern, Francesc Antich, ha reafirmat el compromís amb el sector i la seva voluntat de mantenir-lo per la importància que té per si mateix i pels efectes positius econòmics, territorials i mediambientals sobre el conjunt de la societat. El president ha parlat d'innovació tecnològica, d'inversions i de contractes agraris lligats a la preservació del territori. Aquestes consideracions han estat rebudes pel sector agrari com un raig de claror en un panorama que en general es fa de cada dia més fosc.

El portaveu del PP, Francesc Fiol, també va parlar d'agricultura. I tot i que sols va llançar alguns apunts, ho va fer en positiu. La dada més cridanera de la seva intervenció va ser l'afirmació que el pressupost de la Conselleria s'ha reduït dels 162,3 milions de fa dos anys als 114 d'enguany. Més enllà de les dades, que potser siguin discutibles, el que sí que és perceptible són les tremendes dificultats de la Conselleria d'Agricultura i Pesca per atendre els seus compromisos amb el sector.

S'ha reduït el pressupost? S'han establert controls que dificulten l'execució pressupostària? S'ha disminuït la flexibilitat administrativa? No ho sé. El que veuen els pagesos són els pocs resultats efectius, la dificultat creixent en les tramitacions, les denegacions d'ajuts per temes formals, els retards en els pagaments i les dificultats per dur a bon port mesures que són efectives a la resta de comunitats autònomes.

El portaveu d'Unió Mallorquina, Josep Melià, va posar el dit a la llaga quan es va referir a la poca flexibilitat en les respostes a la situació econòmica i en la lentitud en el pagament dels deutes reconeguts per l'administració. No és aquest un tema secundari. I a resoldre'l s'hi haurien de dedicar els majors esforços. El no compliment dels compromisos de pagament, que sembla afectar d'una manera especial el Consell de Mallorca però també el Govern i els ajuntaments, s'està convertint en un fet d'efectes molt nocius sobre l'activitat econòmica general que, en uns moments de crisi, fa falta sotmetre a ràpida rectificació.