Per obra i gràcia de la Verge de Fàtima

El judici havia de començar a les 10 en punt, però passa quasi mitja hora i encara no ha sortit la funcionària anunciant en veu alta "audiència pública". A què pot ser degut el retard, més que a que s'està pactant la sentència, com veurem més endavant? El cas és una demostració que la fe religiosa pot jugar males passades. Dues dones de 71 i 82 anys han estat estafades de manera continuada per un home de vint-i-nou, Enrique García Munar, amic de la família des que era un al·lotet. N'Enrique, sabent que aquestes venerables senyores són religioses fins a límits místics i que, a més a més, confien plenament en ell, els fa creure que té contactes amb la Verge de Fàtima, que els envia missatges a través de la seva persona. Aquestes comunicacions, més que espirituals, resulten prosaiques, ja que La Verge ordena a les velletes què facin entrega a l'acusat de les seves llibretes d'estalvis.

I llavors vénen les joies i l'apropiació dels doblers d'un dels fills, que té una minusvalidesa psíquica i cobra la seva nòmina de l'Ajuntament de Palma a través d'un compte al qual també hi té accés l'acusat. A qui, al mateix temps, se li imputa el fet de convèncer una de les senyores, propietària d'una casa, perquè gestioni una segona hipoteca que extingeixi la primera; es queda amb prop de 10.000 euros que els ha concedit el banc i també amb els diners de les quotes mensuals, de manera que ara la propietària ha de fer front a una execució hipotecària. A la fi, algú crida "audiencia pública" i entram a la sala per a una sessió ben curta. Hi és el tribunal, presidit per Joan Catany, els lletrats, dues dones majors molt afectades (una d'elles plora) i l'acusat, que és un home gras, amb pelusses desordenades sobre la calba, un xic mostoset, com Ignatius Reilly, però sense la paradeta de salsitxes.

El Sr. Catany demana a n'Enrique si sap que s'ha arribat a un acord de tres anys i mig de presó i una multa de 12 mesos a sis euros diaris. Després, el fiscal surt al pati per explicar a les timades el que ha succeït. Una d'elles, la viva imatge de Miss Marple, tota arregladona, llueix uns ulls color de cel hermosíssims. L'altra és molt més baixeta, du els cabells recollits en una coa i té el rostre molt arrugat. Quan el fiscal (cosa que no sol fer mai) els explica en persona la pena imposada, n'Antònia tastaneja una mica. Un dels fills l'aguanta i li diu que estigui tranquil·la. Aquest familiar revela que han patit les mateixes estafes a pesar d'estar en marxa el procés. El fiscal es queda de pedra quan li conten que molt recentment n'Enrique ha demanat per internet targetes bancàries a nom del fill amb minusvalidesa, però donant la seva adreça.

Es veu que els bancs fan poques comprovacions, perquè les hi envien. I la resta, la pot imaginar el lector. "Pues denúncienle enseguida", diu el fiscal, airadament. Però els fills no semblen tenir-ne gaires ganes. Parl amb un d'ells, que em diu: "Mira, amb això de la crisi n'hi ha que perden els doblers dels negocis i nosaltres els hem perdut així". I és que no recuperaran els 111.928,22 euros, joies a part, que els estafaren, perquè l'acusat és insolvent. I no existeix, com amb les assegurances, un consorci que restitueixi les pèrdues a les víctimes en casos com aquest.