Arenys de Munt i el dogma

Prohibit saber: es pot dir de moltes maneres, i els constitucionòlegs disposen d'argumentari per contradir la presència d'aquesta prohibició en el text constitucional. Ens hi podríem embullar fins passat festes, però al capdavall ens trobaríem que la consulta d'Arenys de Munt és constitucionalment incorrecta. Aquesta via de coneixement de la realitat està reservada al govern de l'Estat, com tantes altres coses: com les forces armades, per exemple. Algunes comunitats tenen la seva pròpia policia, però, òbviament, cap d'elles no té un exèrcit propi. N'hi ha que tenen servei d'espionatge, però ho neguen, perquè estarien fora de la llei. Ens du, tot plegat, a la conclusió que alguns paratges de la realitat són tan problemàtics que només l'Estat té facultats per explorar-los. El seu coneixement és, per tant, dret exclusiu de la mare de totes les institucions. La potestat d'administrar uns determinats coneixements els converteix en dogma, és a dir, en "principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal", segons el diccionari de la GEC.

Per què aquest Estat té blindat el coneixement que hom pugui obtenir sobre el pensament dels ciutadans en determinades matèries, us preguntaríeu, si fóssiu més ingenus del que és admissible. Els dits pares de la Constitució devien tenir molt present que l'Estat és un artefacte amb dificultats d'encaix. Hi ha engranatges que grinyolen. I, tot i tenir-ne testimoni suficient, o precisament per això, decidiren que el dret a consultar les persones d'una certa manera és, com deia Franco, dret inalienable de la nostra exclusiva sobirania: tanta por fan algunes dades de la realitat. Quin mal hi ha a saber que ics persones d'Arenys de Munt o d'Arenys de Mar/Sinera voldrien una Catalunya independent? Amagar els brots d'independentisme no els ofegarà, ans al contrari: d'una sensació d'ofec neix bona part de l'independentisme català.

I és així també en la construcció de la memòria històrica -recuperació no sembla un mot massa ajustat a l'afany de saber. En aquest cas no és l'Estat, és la dreta, la que té por que la història oficial deixi d'estar protegida pel temor reverencial que emana del dogma. La dreta, amb el suport de les jerarquies catòliques, ens voldria negar el dret a saber, amb l'estratagema de fer confondre coneixement amb revenja: inexplicable, per cert, quan els treballs en aquest terreny posen molt més l'accent en la reivindicació dels vençuts que no en els treballs dels vencedors. En fi, no sembla que la catòlica Espanya faci gaire cas de l'evangelista Joan, quan ens transcriu la promesa de Jesús: "La veritat us farà lliures". És clar que Jesús havia posat condicions: "Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures". Sí, una mica com la Constitució.