El cadàver maquillat

La llei que preparen el Govern autonòmic i el Consell de Mallorca per "salvar" Son Espases fa pensar en la figura del maquillador de cadàvers. La substància d'aquesta llei ens la donava a conèixer ahir Quim Torres en aquest mateix diari, en una peça periodística que posava carn de gallina: se'n desprenia un exercici d'un tal cinisme en la voluntat dels nostres governants implicats en l'afer, que a la força havia de ser producte la suma de tota una sèrie d'intel·ligències i de voluntats conjurades per marcar una fita d'indecència en la política del país. Es tracta, en resum, d'un intent de reparar la imatge dels que intoxicaren la vida política de la comunitat amb una varietat d'infàmia que ha estat letal per a la bona fe de la gent i la seva innocència. Es tracta, en fi, de maquillar el cadàver, però el maquillador tal vegada es trobi amb un cos greument mutilat, i això no ho podrà arreglar amb unes pólvores.

Tot plegat és tan sòrdid que només alguna dimissió de molt de pes ajudaria a airejar el panorama. Amb la ignominiosa arquitectura hospitalària de Son Espases assolint un volum ja prou significatiu, la llei en qüestió pretendrà protegir l'entorn, un entorn que recobraria el seu status de rústic i es beneficiaria de la declaració de rústic protegit amb alt valor etnològic. L'objectiu seria recuperar "els elements rurals de la zona i posar-los en valor". S'ha d'entendre, per tant, que l'entorn té una valors a preservar, a posar en valor, a protegir. Si ara el que queda d'aquests valors és tan preciós que se'ls vol emprar per salvar la cara als descarats, com, de preciosos, no ho devien ser quan tota l'esquerra i els moviments ciutadans estaven en contra de la construcció de l'hospital? El cinisme i la desvergonya circulen en tot l'afer com la sang pel cos dels seus responsables.

Esperem que la posada en valor dels elements rurals que quedin a la zona -ja veurem quins elements resisteixen una descontextualització tan bruta i tan brutal- defugi visions museològiques i pretensions interpretatives. Més valdria que l'entorn fos el llibre en el qual puguem llegir en el futur quin tracte ha donat aquest govern al territori, com s'ha acarnissat amb l'esperança en el model de país que li permeté governar. Uns elements rurals abandonats enmig de l'oprobi ens seran molt més útils en el futur que la seva "posada en valor". Per dir-ho d'una altra manera, si Antich pensa en el futur del país, que no maquilli la desolació que ha deixat al seu pas pel Govern de les Illes Balears i no esborri una lliçó d'història elemental. Que no maquilli el cadàver ni la història.