Orígens de Camus (1917)

"Allà dalt, sobre el carro que rodava per un camí pedregós, uns niguls grans i espessos corrien cap a l'est, en el crepuscle. Tres dies abans s'havien inflat sobre l'Atlàntic, havien esperat el vent de l'oest i s'havien posat en marxa, primer a poc a poc i després de cada vegada més ràpid, havien sobrevolat les aigües fosforescents de la tardor dirigint-se vers el continent, esfilegassant-se en els cims marroquins, refent el seu ramat en els altiplans d'Algèria, i ara, en trobar-se a la frontera tunisenca, procuraven arribar a la Mar Tirrena per tal de perdre-s'hi." Així comença el llibre autobiogràfic d'Albert Camus, allà on són evocats els seus orígens, alsacià i menorquí. Ens explica com era de difícil la supervivència en un món de misèria, com el colonitzador; intrús a terra africana, havia de vèncer pors i prejudicis.

El llibre, incomplet, fou trobat, cent vint-i-dues pàgines que trobaren dins una de les seves carpetes quan patí l'accident mortal de cotxe a l'altura de Villeblevin, Yonne, el 1960. Explica que, fill d'un agricultor, passa la seva infantesa i part de la seva joventut a Alger, a la qual universitat fa estudis de filosofia, que per raons de salut no pot acabar. Es dedica al periodisme i el 1938 fixa la seva residència a París. Durant la Segona Guerra Mundial milita a la resistència i és un dels fundadors del periòdic clandestí Combat, del qual fou director i editorialista.
"El carro grinyolava en el camí ben traçat però gairebé aplanat. De tant en tant saltava una espurna de la llanta de ferro o de la ferradura d'un cavall i un sílex copejava la fusta del carro quan no s'enfonsava, amb un soroll pelfat a la terra blana de la cuneta. Tanmateix, els dos cavalls avançaven regularment, ensopegant poques vegades, traient el pit cap endavant per fer moure el feixuc vehicle carregat de mobles, deixant el camí a llur esquena, amb els seus dos trots diferents.

De vegades, un d'ells deixava anar sorollosament l'aire pel nas i perdia el trot. Aleshores, l'home àrab que els guiava feia cruixir sobre el llom de l'animal les regnes gastades i aquest tornava bravament al seu ritme. L'home que viatjava vora el conductor, a la banqueta davantera, era un francès de devers trenta anys. Tenia l'expressió tancada i mirava les dues gropes que es movien al davant d'ell. De bona estatura, gruixut, la cara allargada, el front alt i quadrat, la barra enèrgica, els ulls clars, duia, malgrat com era d'avançada l'època de l'any, una jaqueta de dril amb tres botons, tancada fins al coll, com es feia servir en aquell temps, i un barret lleuger sobre els cabells curts... A la segona banqueta, encaixada entre la primera i un munt de mobles i baguls vells, una dona pobrament vestida però coberta amb un gran xal de llana gruixuda, somreia feblement al marit. Un nin de quatre anys recolzava, per dormir, el seu cap sobre la pitera materna..." Era Albert Camus aquest nin?Probablement sí.