Decorats vitals

És sempre un orgull que el teu poble, a més de patates, compleixi quinze anys de jazz, amb un cicle treballat i de nivell. Com a mostra, la concentració el vespre de Dee Dee Bridgewater, en un indret inusual de Can Cirera Prim. Seria però desitjable, igualment que fos d'èxit, treure'n el màxim profit i tenir cura d'altres serveis. Hi ha activitats no visibles, que potser no venen, ni són foto ni titular, però que per als ciutadans són essencials. Mai no havia tengut ocasió de trepitjar un parc infantil. Ara que en som usuari, em permet una reflexió i una queixa. Per què, paradoxalment, i mentre una activitat triomfa, només travessant a l'altre costat del carrer perceps una falta de cura en petits detalls d'un simple parc infantil: herbes, restes de plàstic, vidres...

I la reflexió no té intencionalitat puntual. Acostumen a fer-se grans inversions. Però cada obra, cada servei requereix el pertinent manteniment. I aquí està el petit gran detall: la percepció que n'hem de tenir els ciutadans de qualsevol municipi. La qualitat dels nostres espais. Se suposa que també la crisi i les dificultats pressupostàries afecten aquest punt. El dia a dia no visible, però, requereix estimació, atenció, perquè és el nostre paisatge, el nostre decorat vital. I després dels petits detalls d'escena ens podrem permetre activitats multitudinàries, i que en frueixi tothom.