Champions i rodalies

Amb l'Atlètic arribà la Champions a IB3 (el top del futbol de clubs), i això planteja tant el que veurem com el que no veurem, en aquest curiós procés que suposa que mentre una aixeta (una pantalla) s'obre altres (sobretot TV3) es tanquen. I també arriben les estones col·laterals (pre i post partits, que tantes hores omplen), i la introducció de dimarts, que tirà d'arxiu (feinada per als cercadors d'imatges) i de comentaris ucrònics (què passaria si el club X fitxàs o hagués fitxat el jugador Y...?). Del diàleg de dimarts, em quedo amb la devoció de Nadal (Miquel Àngel) a la "motivació", una de les millors lliçons (a més de la cooperació, la superació de les diferències i les frases dels entrenadors anglesos) que podem treure d'aquest esport.

Fa temps que sentim parlar de la saturació de futbol a la televisió, però la segmentació de canals i plataformes que ragen pilota fa pensar que encara tenim davant una llarga temporada de construcció del poder televisiu sobre els drets del futbol. També es pot plantejar d'una altra manera: poden sobreviure les autonòmiques sense futbol? (I poden fer-ho amb futbol, als preus que s'hi paga?).