Els assassinats d'ahir

El terrorisme nazi basc ens assassinà ahir a Mallorca dos conciutadans. El drama és el mateix que quan n'han matat d'altres a qualsevol indret del país. I la situació general pel que fa a la derrota nazi no canvia gens ni mica. Estan més debilitats que mai i, com recordava oportunament despús-ahir el ministre Rubalcaba després de l'atemptat de Burgos, per tant és previsible que inicien -de fet, l'han iniciada- una campanya de terror -de què, si no- per fer veure que estan forts i intentar així una fuita cap endavant, cap al no-res, amb la intenció de forçar un nou procés de diàleg. Procés que es produirà tard o d'hora, però amb una diferència abismal amb el que la bogeria delirant i malalta nazi es creu: serà senzillament el procés de rendició a canvi de la reinserció progressiva dels seus delinqüents. El final està escrit. Desconeixem, això sí, el quan i el com i, sobretot, després de quantes vides segades. També existeix, és ver, la possibilitat -potser cada cop més evident- que el nazisme es rompi, i mentre un grup vagi assumint la decència mínima exigible a un ésser humà, un altre es converteixi en allò que el febrer de 2008 l'aleshores director general de la Policia i la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, deia a diversos periodistes en conversa informal: que tenen detectats etarres convertits en mafiosos que són del tot irrecuperables per a la vida social. Si fos així, aleshores el procés de rendició hauria de ser per als que es puguin reinserir, i anar pels altres fins a dur-los a la presó. Aquesta possibilitat del trencament seria molt pròpia d'un moviment com el nazi basc. A pesar que molta gent no entén la catalogació política que servidor els dóna, als etarres i batasunos, basta conèixer una mica la història del Partit Nacional Socialista d'Alemanya dels anys trenta del segle passat per adonar-se no dels paral·lelismes, sinó del calc que els bascos fan dels seus estimats precursors alemanys. Si es coneix aquesta història, es detecta fàcilment com un moviment així davant d'una força superior -bèl·lica a Alemanya aleshores, policial i judicial democràtica a Espanya ara- tendeix al trencament entre els absolutament embogits i aquells que se saben políticament derrotats i reaccionen amb, encara, una certa racionalitat.

A banda d'això, és rellevant que amb els assassinats d'ahir les forces democràtiques reaccionassin totes a l'una. Amb un com que d'allò més important: que el president basc, socialista, interrompé les seves vacances per venir cap a Mallorca, una sensibilitat humana i política que el seu antecessor, nacionalista i democràtic, mai no tingué. La reacció de Zapatero i de Rajoy va ser exemplar, igual que la de tots els partits de Balears, amb especial menció a les nostres institucions. Tot plegats estigueren a l'altura de les circumstàncies, dramàtiques i impactants per a la societat mallorquina i balear, la qual cosa és de reconèixer.

Notícies relacionades

Retrets als polítics en l’homenatge a les víctimes del terrorisme

Més notícies relacionades

Queda, com a penúltima reflexió, el temor de la possibilitat que el nazisme violent basc hagués tengut suport autòcton per perpetrar els assassinats d'ahir. I com a última, la por que resulta de l'evidència que l'autoconvicció psicològica que això no podia passar a Mallorca perquè és una illa era un somni que ahir es trencà amb la vida perduda dels dos joves que ens assassinaren les miserables bèsties nazis.

Periodista