Miquel Ferrà i MartorellPalma30/07/09 0:00
TW
0

"A les cinc en punt, una canonada donava el senyal que l'experiència havia de començar, essent alhora avís per als savis col·locats a la terrassa del guardamobles de la Corona, en els campanars de la catedral de Nôtre Dame i a l'Escola Militar, on tenien preparats instruments d'observació. El globus, un cop lliure dels seus fermalls, s'elevà enmig de la gran sorpresa dels espectadors, amb tal velocitat, que en dos minuts se situà a quatre-centes cinquanta toeses d'altura (la toesa és una antiga mida francesa de longitud, equivalent a un metre i nou-cents quaranta-nou mil·límetres); allà dalt va trobar un nigul obscur i es va perdre de vista; una segona canonada anuncià la seva desaparició, però al cap d'una estona se'l va veure travessar el nigul, reaparèixer un instant a gran altura i eclipsar-se novament enmig d'una altra nuvolada.

La pluja violenta que començava a caure quan el globus anava guanyant altura nou fou cap entrebanc per tal que aquest ascendís amb extremada rapidesa, i l'experiència va tenir el major èxit, és a dir, que causà sorpresa a tothom. La idea que un cos sortís de la terra i viatjàs per l'espai era quelcom admirable i sublim, una cosa que semblava escapar-se de les lleis ordinàries i que va fer que els espectadors no es poguessin sostreure a una impressió d'entusiasme".

Aquell estiu l'Acadèmia de França havia volgut posar en marxa el vol d'un globus. Amb tal encàrrec, el professor Fraujas obrí una subscripció pública i deixà les qüestions tècniques al físic Charles i als germans Robert, els quals havien descobert la manera d'impermeabilitzar les teles mitjançant el cautxú dissolt. El nou aerostat havia d'estar tot ple d'hidrogen en lloc d'aire calent. Amb aquesta finalitat disposaren d'una bóta plena d'aigua i llimadures de ferro. Mitjançant uns foradets practicats a la bóta, hi anaven afegint aigua i àcid sulfúric. Durant quatre dies anaren realitzant aquesta operació productora d'hidrogen. Un cop inflat el globus, el dugueren al Camp de Mart, on una gran multitud esperava gaudir de l'espectacle. Sembla que el globus anava massa ple de gas i no tenia vàlvula d'escapament. Això va fer que patís una certa esqueixada en arribar a una determinada altura.

Quan ja duia tres quarts d'hora de navigació, va anar a caure en el poble de Gonese, a cinc llegües de París. Els pagesos s'espantaren molt a la vista d'aquella bolla gegant que els queia del cel i cercaren la presència del seu capellà, tot convençuts que allò era obra del diable. Aleshores un home, armat amb una escopeta de caçador, va disparar tot un seguit de trons sobre l'aerostat. Aquest, malferit, no trigà a desinflar-se. Però l'invent es perfeccionaria de manera continuada i, en els següents volts, els globus ja anaven tripulats. La navigació aèria era ja una realitat.