Lily Rush i Dick Cheney

No sé si és bo extreure una lliçó moral de les sèries en general i de Cas obert en concret, ni si el missatge de l'equip de Lily Rush en els seus episodis (ara al Fox, i el 17 torna a la 6) és que el criminal no pot estar mai tranquil. A la sèrie (nom original: Cold case) els investigadors de Filadèlfia reobren casos de vint o més anys enrere, que es tancaren sense fixar ni castigar-ne el culpable, amb el petit truc (inevitable) que en totes les ocasions hi hagué delicte, perquè en cas contrari no hi hauria guió.

Com en l'episodi d'ahir (Ep. 4, T. 4), on la mort aparentment accidental d'un nadó fa desfilar vint anys després el pare i la mare, la mainadera i la cangur i el nuvi d'aquesta... Cas obert és una mena d'inversió de Life on Mars (original de la BBC i copiada per l'ABC, fins que fou cancel·lada), on era el protagonista qui viatjava cap enrere en el temps. Després vaig veure com tancava Antoni Bassas (TV3) una de les seves excel·lents cròniques des dels EUA, parlant de la investigació que s'obre sobre els crims de guerra de l'època Bush-Cheney, amb una frase pròpia d'aquests investigadors: "No hi ha manera de passar pàgina del passat".