El cilindre

Vaig sentir un gran alè quan dissabte passat, en entrar en el Teatre d'Artà, al congrés d'UM, als periodistes només ens donaren l'acreditació amb el llaç per penjar-la al coll, que és la versió modernitzada del picarol de tota la vida. Als congressistes, per contra, a més de l'esquella amb codi de barres, els donaven un paquetet llargarut de cartró blanc. A dins, un cilindre negre amb els extrems d'alumini, a mig camí entre una vareta màgica comprimida i un recipient atòmic, que, malgrat la seva sospitosa forma, semblava no sorprendre els uemites, que sense temor el passejaven amb la carpeta oficial.

Vaig pensar que els de la premsa no necessitam cap estri per acompanyar el truc de màgia que és un congrés de pau entre la tropa caïnita que allà s'asseia, i la qüestió nuclear -la solució final, com sempre se l'ha anomenada- era certament una solució a la guerra multifront a UM però no precisament inofensiva. Al final, resultà ser un bolígraf. Estri del tot inútil perquè la pàgina de la història de dissabte ja l'havien escrita abans.