El celler (1886)

Defineix el Fabra com a celler el lloc on s'elabora i guarda el vi. Per extensió, el lloc d'una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi i altres aliments. També la botiga on es venen vins i altres begudes. Cap a l'any 1860 hi havia a Mallorca més de quinze mil hectàrees plantades de vinya i, per tant, els celles eren nombrosos a Felanitx, Binissalem, Sencelles, Porreres, Manacor i Llucmajor, com a localitats productores, i a Inca per a magatzem, distribució i venda. Aquesta producció augmentà i el 1890 ja cobria la quantitat de setanta-cinc mil hectolitres. Explica l'historiador Pere Xamena que "aquest augment fou degut principalment al fet que la fil·loxera, devers l'any 1872, destruí les vinyes franceses i obligà aquell país a importar vins. Els guanys que els mallorquins obtenien amb els vins exportats estimularen la plantació de noves vinyes...

L'any 1891 França, que havia replantat vinyes damunt peu americà, establí mesures proteccionistes per als seus vins i es paralitzà l'exportació de vins mallorquins. Amb tot això coincidí la fil·loxera que destruí les plantacions, de manera que l'any 1899 només quedaven a Mallorca unes catorze mil hectàrees de vinya. Desapareixia una font important de riquesa i els pobles vitícoles quedaren arruïnats". Des del principi del passat segle es va fer una repoblació vitícola a les zones abans esmentades, la qual aconseguí una forta producció entorn del 1930 destacant en aquestes iniciatives Felanitx, que l'any 1919 havia fundat un gran celler cooperatiu que arribaria a posar en el mercat el cinquanta per cent del vi del municipi. No quedava enrere Binissalem, amb brous d'acreditada fama, i també Inca, Santa Maria, Alaró, Manacor i Porreres.

Però anà després disminuint el volum del negoci i poc abans de la guerra civil la producció era escassa. Hi havia, però, els cellers, els soterranis o mig soterranis, amb les seves bótes més buides que plenes, i algú tingué la idea de convertir-los en cases de menjar, rústics restaurants, amb una rustiquesa semblant a la de certes trattories romanes. Les bótes n'eren el decorat. Unes taules i bancs fets amb la mateixa rusticitat, el mobiliari. La cosa nasqué a Inca durant el recobrament turístic dels anys 50 i aconseguí una màxima expansió en els dies del boom dels 60. Cellers com Ca n'Amer, Sa Travessa, Ca'n Ripoll, Ca'n Corritx, etc. Degà dels cellers de Palma és, sens dubte, Sa Premsa, amb més de mig segle d'existència com a restaurant.

La idea de condicionar locals típics, com Ca's Carreter, de Sóller, que com indica el seu nom no era dipòsit de vi abans de posar taula, ens demostra que la paraula "celler" ja era extensiva a qualsevol establiment on se servien menjars i que presentava aspectes o ornamentacions de la pagesia. El poeta Ramon Picó i Campamar publicà un poema titulat El Celler (Eu Celler), que li valgué una englantina i on abordava el tema que aquí comentam.