Més sobre l'enquesta de Delgado

La famosa enquesta encarregada per Carlos Delgado ni tan sols dissimula la barroeria de la seva factura. D'acord amb la fitxa tècnica, l'univers dels enquestats és de 1.600 persones de l'àmbit de les Illes Balears. Qualsevol estudiant de demoscòpia sap que això hauria de voler dir una mostra territorialment representativa de l'univers en qüestió, malgrat la qual cosa Antoni Rami apareix com un dels candidats a presidenciable pel Partit Popular, amb un percentatge de suport certament baix, però segurament superior al percentatge de gent de les Illes Balears que sap qui és Antoni Rami (jo mateix, actiu en política i articulista setmanal, no ho tenia molt clar). Una altra dada que desautoritza l'enquesta de manera definitiva és el 30% de votants del Bloc que es mostren partidaris que l'Estatut digui que la nostra llengua és el balear, o que tenim no sé quantes llengües oficials de nom insular. Seria més creïble que digués que el 30% dels votants del Partit Popular pensen que la mare de Déu nom Bet.

No m'interessa en excés, però, demostrar que l'enquesta és una evident maniobra propagandística, ni recalcar que es torna a demostrar el teorema de Paganini, segons el qual el biaix d'una enquesta és una funció directa de la satisfacció de les factures presentades per l'entitat adjudicatària (una variant, coneguda com a teorema de Paga-Cis, s'aplica a les enquestes d'organismes oficials). Tampoc no em vull aturar a desmuntar la naturalesa fal·laç de les preguntes que fa l'enquesta sobre la lliure elecció de llengua en l'ensenyament: no ho sabria fer millor del que ho feia, en aquestes mateixes pàgines, Joan Melià.

Sí que m'interessa, en canvi, recordar a qui faci falta com és d'indesitjable que el Partit Popular, arrossegat per la pressió de Delgados i UPD, prossegueixi en la seva deriva cap a posicions cada vegada més hostils a la llengua catalana. El PP s'està mostrant cada cop més contrari al català: a la seva presència, a la seva normalització, fins i tot a la seva existència com a idioma unitari. Les posicions dels darrers anys (la legislatura Matas i la legislatura present) resulten preocupants. Més encara ho és que comencin a passar les fronteres que fins ara respectaven i que parlin de modificar la Llei de Normalització Lingüística i els articles de l'Estatut que parlen de llengua. Dic tot això per combatre la doctrina, que de vegades expressen alguns, segons la qual és bo tenir un PP instal·lat a la caverna de la dreta dura, perquè això fa més difícil que torni a guanyar eleccions.

El PP (prou que els seus representants es preocupen de recordar-nos-ho) representa més del 45% de la ciutadania de les Illes Balears. És un partit que, més prest o més tard, tornarà a governar a les nostres principals institucions. Un PP amb el discurs lingüístic de Carlos Delgado seria (està començant a esser, per desgràcia) una notícia catastròfica per al país. Molta gent del PP, si veu que d'aquí se'n treu rèdit electoral, prepararà l'esca per a aquestes pesqueres. Poden venir temps difícils. Tant de bo que hi hagi gent conservadora amb estimació per la nostra llengua que presenti batalla. Tant de bo, sobretot, que la guanyassin.