Les peces del dominó

Potser les paraules de Manera, quan confirma que som més a prop de la recessió que de la recuperació, no conviden a la tranquil·litat. Em conhorta saber que, a la fi, qualcú ens diu el que tots créiem saber: la crisi mundial rapinya el nostre present i fa trontollar el concepte de futur que ens havíem fet. Fins ara, a més de suportar les bajanades patrioteres de Zapatero i el seu optimisme sense arguments, hem viscut en la creença que la crisi era quelcom semblant al que definien les paraules d'una representant de la patronal del comerç: "Enguany les rebaixes seran magres perquè la gent només comprarà el que necessita".

Mentre tothom tengui el que necessita -vaig pensar- la crisi és de model i només ens hi hem d'avesar. Uns ho tendrem més senzill, perquè venim d'èpoques de contenció en el consum, i altres s'hauran d'estrènyer un ou. Fa mal però no és greu. Però la realitat no és tan lleu. La interdependència de l'economia fa preveure que les peces del dominó ja caigudes arrossegaran totes les del taulell i a això ningú ens ha preparat. Manera comença, tímidament, a fer-ho.