Zapatero, encobridor

L'ordre de detenció contra el general Pinochet va significar una fita en el compromís espanyol amb la justícia internacional. De llavors ençà, a l'Audiència Nacional s'han obert causes relacionades amb violacions de drets humans esdevingudes (i no sempre amb una "connexió espanyola") a Guatemala, el Salvador, Ruanda, el Sàhara Occidental, el Tibet i Gaza.

Ens situàvem a l'avantguarda de la lluita contra la impunitat: un excés que ni Zapatero ni Rajoy podien suportar. Han decidit, per tant, emprendre una modificació legislativa perquè a la jurisdicció universal no la conegués ni sa mare: els tribunals espanyols només podran actuar quan existeixin víctimes espanyoles o quan els presumptes responsables del crim es trobin a Espanya. Com en d'altres coses, PP i PSOE es posen d'acord per afavorir la impunitat. No ha faltat, aquests dies, veus de juristes que acusen els autors i els votants d'aquesta modificació de delicte d'encobriment.

Metafòric o literal, hi ha delicte: els grans criminals en seran els beneficiats. Hi ha, a més, circumstàncies agreujants. En primer lloc, la de la nocturnitat. Una modificació d'aquesta transcendència no ha estat objecte d'un projecte de llei específic, sinó que s'ha introduït per la porta de darrere: a través d'una esmena a un text de reformes de la Justícia que ja es trobava en tramitació. És a dir: com més fosca envolti el debat públic i debat parlamentari, millor. Ja sabeu que "los malfactors" voldrien que la nit duràs "perquè llurs mals haguessin cobriment".

També val la pena veure d'on varen anar arribant les pressions per a aquesta modificació legislativa. Els jutges conservadors devien veure l'aplicació de la jurisdicció universal com una curolla forassenyada d'un grapat de magistrats de l'Audiència Nacional. Al capdavant (mediàticament, si més no) del grup situaven el mateix jutge que va gosar obrir una causa pels desapareguts del franquisme i que instrueix l'anomenat cas Gürtel: calia declarar la guerra a qui s'atreveix a qüestionar el dret d'un servidor públic com Camps a l'elegància indumentària inherent al càrrec.

Hi ha una tercera circumstància agreujant. Per casualitat, em vaig assabentar de la intenció del govern Zapatero de perpetrar la modificació abans que sortís a la premsa espanyola. El passat mes de gener, els diaris israelians es feien ressò del compromís adquirit pel ministre Moratinos davant la que llavors era la seva homòloga israeliana, Tzipi Livni, de corregir la legislació per evitar que l'Audiència Espanyola pogués jutjar militars i polítics israelians. El jutge Fernando Andreu acabava d'admetre a tràmit una querella contra un exministre i sis militarars israelians per un atac a la franja de Gaza en què varen morir catorze civils...

Encobriment, per tant, amb circumstàncies agreujants. Que el diari preferit del PSOE també preparàs el terreny amb editorials sobre els excessos de la jurisdicció universal ho fa, tot plegat, una mica més vergonyós. Els criminals, mentrestant, surten guanyant.