La cara fosca d'Hongria

Entre les moltes sorpreses d'aquests darrers comicis europeus m'ha cridat l'atenció l'enorme increment d'un partit d'extrema dreta hongarès, el Jobbik o Moviment per una Hongria Millor. Aquesta organització, com d'altres que també han conegut un fort creixement, sembla sortida del túnel del temps. I més, en concret, dels anys vint i trenta, quan els feixismes i els autoritarismes més diversos es varen ensenyorir de quasi tota Europa. Molts d'aquests règims aprofitaren primer el desgavell i el ressentiment dels països derrotats o esgotats per la Gran Guerra i després per la crisi econòmica del 1929. En el cas hongarès, el preu per haver lluitat en el bàndol perdedor fou enorme. De tenir, encara que fos al si de la monarquia austrohongaresa, uns 325.000 km2 i uns vint-i-dos milions d'habitants, va passar, el 1919, a només 90.000 km2 i vint milions de persones, de manera que molts d'hongaresos ètnics restaren dins Romania, Txecoslovàquia i Iugoslàvia, un problema que encara avui perdura.

Per cert que en el nou Parlament Europeu d'Estrasburg hi haurà dos representants de la minoria romanesa d'Eslovàquia i tres de Transilvània. Hongria havia tornat tan petita que es comentava aleshores que si un pagès escopia segur que esquitxava l'estranger. A sobre, era un país molt endarrerit econòmicament i socialment amb una noblesa latifundista molt conservadora i clarament hegemònica. Encara hi havia una enorme massa de jornalers sense terres extremadament pobres, hereus de més d'un mil·lenni de submissió a la casta feudal. En aquest context, arran de la desfeta del 1918, primer hi va haver una revolució liberal, després un breu règim de tall soviètic dirigit per Bela Kum (març-agost del 1919) i, finalment, una contundent contrarevolució ultraconservadora. L'aristocràcia i els quadres de l'antic exèrcit recuperaren el poder i restauraren un sistema econòmic que tenia a la seva base més de tres milions de miserables pagesos sense terra.

El nou règim implantà una dictadura que va perseguir de forma implacable tots els antics col·laboradors de la República Soviètica d'Hongria. L'home fort d'aquesta reacció ultraconservora fou l'almirall Miklos Horthy, que es va convertir en regent d'una absurda "Monarquia amb el tron vacant". Per cert que els aspectes més repulsius de la dictadura de Horthy han estat magistralment descrits per l'escriptor János Székety en la seva obra Tentación (publicada originalment el 1946). Amb el temps, el règim de Horthy es va moderar i els socialdemòcrates, que abans eren assassinats, foren tolerats, a diferència dels comunistes. L'antisemitisme era un altre dels trets fonamentals de l'Hongria d'entreguerres i es promulgaren lleis de "protecció racial", que discriminaven obertament aquesta minoria, si bé, en paraules de Janós Székely, "aquesta legislació només afectava els jueus pobres, dels quals els jueus rics se'n preocupaven tan poc com els cristians rics".

Ara, precisament, un dels eixos del nou partit d'extrema dreta conegut com a Jobbik és l'antisemitisme. Els "bons" hongaresos s'han de preparar per a la lluita contra els jueus i, a més, han de denunciar la "criminalitat gitana", ja que aquesta important minoria és un altre element pertorbador de la societat magiar. Aquest partit també critica la manera com es va fer la transició del règim comunista i no de bades ha aconseguit bona part del seu suport en les zones més pobres que abans votaven socialista, però sobretot idealitza l'Hongria rural precomunista. János Székely va morir el 1958, no sense escriure abans que, en els anys trenta, Hongria batia tots els rècords i ridiculitzava les estadístiques de la resta de nacions... en nombre de suïcidis.