Modes i sentit comú

M'apunto a la moda Laporta (l'home "tritranquil") de definir les situacions amb tres mots. Ell definí la política de fixatges del Madrid com "imperialista, prepotent i prebendat (chollo)" i jo m'he definit el cap de setmana (televisiu) amb els mots calor, Iran i Antoniodavidflores (que ahir encara arrossegava al migdia de tele 5, després d'haver passat la nit anterior per La sínia, i l'anterior pel DEC). A La sínia, on hi cap tot (per algun motiu en diuen premsa del fetge: perquè s'ha d'empassar tota la brutor que hi arriba), van parlar de la crisi del PSOE, obrint amb una d'aquelles frases que sempre et fan tremolar:

"Ningú no ha desenterrat la destral de guerra ...", i amb míssils retòrics de la marca Rodríguez Ibarra, que hi demanà "un govern de persones sòlides", molt més vanitós (dedueixo que ell se'n té, per una persona sòlida) que Oneto, que es limità a definir Leire Pajín com "allò més improvisat i menys sòlid del PSOE". De la calor, m'apunto el consell de Miquel Salamanca a la informació meteorològica del migdia (a IB3): fer-hi front amb el sentit comú. La mateixa estratègia que proposa Rajoy per enfrontar-se a les centrals nuclears.